Club 7 Cinema

Ahir divendres es va estrenar al Cinema Truffaut de Girona “El caftan azul” / “Le bleu du caftan”, de Maryan Touzani, que d’aquí 2 dies podrem veure també per Filmin.

Sinopsi: En Halim fa temps que està casat amb la Mina, amb qui regenta una botiga de caftans tradicionals a la medina de Salé, al Marroc. La parella sempre ha viscut amb el secret d’Halim, la seva homosexualitat que ha après a amagar. La malaltia de la Mina i l’arribada d’un jove aprenent trencaran aquest equilibri. Units en el seu amor, cadascú ajudarà l’altre a afrontar les seves pors.

Repartiment: Lubna Azabal (Mina),  Saleh Bakri (Halim), Ayoub Missioui (Youssef).

Festivals i premis: Premi FIPRESCI d’Un Certain Regard.

L’única reacció que en vaig recollir ran de la projecció del film al Festival de Canes:

Davide Abbatescianni, a ‘Cineuropa’: El segon llargmetratge de Maryam Touzani és una història commovedora, poètica i bellament interpretada d’amor, mort i por.

Articles publicats ran de l’estrena:

Crítica de María Adell Carmona, al diari ‘Ara’: Triangle d’amor entre costures al Marroc. (..) Amb escassos ingredients –tres personatges, unes poques localitzacions–, la directora teixeix un drama tan delicat com el prim fil d’or amb què el Halim, el sastre protagonista, broda les trenes que decoren el vestit tradicional que dona títol a la pel·lícula. (..) El drama es construeix a partir dels gestos i de les mirades, captats per una càmera enganxada a la pell, les mans i els rostres dels seus protagonistes. Touzani esquiva els perills d’una trama massa familiar (..) mostrant un respecte i un amor profund cap als seus personatges, construïts com a éssers humans volubles, sotmesos a múltiples contradiccions. El subratllat i la reiteració d’alguns passatges (..) són compensats per un emocionant discurs en defensa de la tolerància i la comprensió mútua (..).

Article de Jordi Camps i Linnell, al ‘Full de sala del Cinema Truffaut’: Els fils que vesteixen l’amor i el desig. (..) plasma a la pantalla amb summa delicadesa i amb un gran preciosisme la
interrelació que s’estableix amb una parella, intimitats i complicitats quotidianes que van des dels silencis que els acompanyen i l’espai que es donen, als riures còmplices que s’intercanvien o fins i tot la pèrdua d’afecte físic, que no pas emocional. (..) La directora estableix un triangle amorós que fluctua d’una forma tan natural com la mateixa narració, cuita a foc lent, dedicant-se a captar el joc de mirades furtives de desig entre el sastre i l’aprenent, en contraposició de l’afecte que el marit li dedica a la dona malalta. També ella, que en un principi desconfia del jove anirà canviant de parer. Tot està filmat amb una gran bellesa, elegància i delicadesa, com cada traç que executa el sastre en cosir el vestit. Té moments emotius, amb diàlegs que esquincen l’ànima (..).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!