Club 7 Cinema

Fa uns dies, el servei ‘Estirar la llengua’ del diari ‘Ara’ va publicar:

A un lector atent li va cridar l’atenció fa uns dies que féssim servir la denominació Concha per parlar del premi del Festival de Cinema de Sant Sebastià, i ens demanava com és que no el traduïm.

Certament, aquest és un cas especial. Sí que traduïm els noms dels premis d’altres festivals (Ós d’Or de Berlín, Palma d’Or de Canes, Lleó d’Or de Venècia, Bisnaga d’Or de Màlaga…), però en tots aquests casos es tracta de noms comuns. En el cas del festival donostiarra, en canvi, el nom del premi remet a un nom propi: el de la famosíssima platja de la Concha, símbol de la ciutat. És per això que no en fem la traducció. No es tracta d’una concha, sinó de la Concha. Algú podria argumentar que el trofeu té forma de petxina, i que, per tant, en podríem dir així, però en el fons aquesta petxina és una representació de la badia, que alhora s’anomena així perquè té una forma semblant a una petxina… i així podríem passar el dia.

En resum: el premi porta el nom de la badia (o de la platja), i com a nom propi sense forma tradicional en català, i per no perdre la referència, no el traduïm.

Al diari ‘El Punt Avui’ li’n diuen ‘Petxina d’Or’ i al diari ‘Ara’, com veiem, ‘Concha d’Or’. Però ara he comprovat que Normalització Lingüística també accepta ‘Concha’: fixem-nos que, en aquest cartell en català (certament, editat per la distribuïdora) penjat al web de ‘Cinema en català‘, s’anomena el guardó al jove actor Paul Kircher com a ‘Concha de Plata’.

Què he de fer jo? Doncs, no ho sé. Em dono d’aquí a setembre (que tindrà lloc la nova edició del Festival de Sant Sebastià) per a decidir-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!