Doblada (al català) i amagada?

Spiderman 3 s’ha doblat al català i no se n’ha estrenat cap còpia?

Anem per parts. A l’ Avui de diumenge, 10 de juny de 2007, llegeixo: "La fantasmagòrica desaparició de Spider-Man 3" L’estrany episodi -explica el diari- va tenir lloc en la tertúlia matinal d’ Antoni Bassas. Els convidats constataven l’amargura d’haver pogut veure la versió doblada al català dels dos primers lliuraments de la sèrie "Spider-Man" al cinema i haver-se hagut d’empassar el tercer en castellà. Aleshores -parem atenció- va telefonar un dels dobladors d’ "Spider-Man 3". Quan li van preguntar en quines sales s’havia exhibit, va dir: "En cap". Què se n’ha fet d’aquesta versió? El govern l’ha pagada i ha desaparegut en combat. On és "Spider-Man 3" en català?

Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l’article"

Foto: Spider-Man 3

Els confidencials no em fan gens de gràcia i aquesta peça periodística, l’ Avui la publicà a l’apartat "L’Avui confidencial". Tanmateix, el que expliquen es basa en una emissió radiofònica, per tant, pública i segurament sentida per milers d’oïdors.

Primer. El que s’explica és tan escandalós, que me’n sobten unes quantes coses. Preguntes: Com és que, dels oïdors que ho van sentir, no hi ha hagut cap resposta ostensible en forma de queixa o reclamació? Com és que els periodistes de les seccions de Cultura de Catalunya Ràdio o de l’ Avui -i, per descomptat, els de la resta de mitjans de comunicació nostrats- no s’han posat a investigar-ho? I si ho han fet i el resultat és la presumible prepotència de la multinacional americana i el corresponent embrutiment de calces del nostre govern, com és que no ens n’han informat?

Segon. Per què ens tenim tan poc respecte a nosaltres mateixos? I per què ens en tenen tan poc, el govern, les majors, els exhibidors de cinema, els periodistes, els mitjans? Segurament perquè no ens en tenim, no ens en tenen, de respecte! Si una major ha preferit renunciar a la subvenció de la Generalitat pel doblatge en català i segurament fer-se càrrec de les despeses que hagi ocasionat el doblatge que ningú no sentirà, és perquè sap que tant se’ns en fot als catalans: que la taquilla no se’n ressentirà gens, encara que la premsa ho hagués esbombat. Amb el doblatge al català, de mica en mica, tothom va acceptant que no hi ha res a fer, estem col·lectivament llençant la tovallola. Els mitjans de comunicació deuen saber que ven més una notícia negativa que no pas una de positiva, sobre el català, i, pel que es veu, els interessa més la mentida de la discriminació del castellà que la realitat de l’ofec del català. Alguns, força gent, emparant-se amb el "purisme" de la versió original, es posen del cantó de l’arraconament de la nostra llengua, perquè el doblatge en castellà no recula al cinema i tan sols es dificulta que hi entri el català, però queda molt "progre" (de dretes i espanyolista, esclar) fer-se el cec a la marginació del català, en nom del purisme d’una versió original que tampoc va subtitulada en català per la mateixa raó que no va endavant el doblatge en català. El "progre", però, no fa un pas per evitar la marginació de la nostra llengua en el subtitulat. Jo, que com tanta altra gent he invertit i inverteixo moltíssimes hores de voluntarietat en la defensa de la VO i del cinema d’autor, tinc molt clar que la normalització del català, en el doblatge i en la VO, és imprescindible, en un país avesat al doblatge i on ha d’anar creixent la VO. Em fa pena la migradesa intel·lectual, la frivolitat ètica amb què s’està llençant la tovallola.

Tercer. Potser el que diu "L’Avui confidencial" no va passar i ningú no ho va sentir. O el qui va trucar es feia passar per doblador i no n’era. O potser n’era i va dir una mentida. En qualsevol d’aquests casos, em sembla que la investigació periodística es feia igualment necessària i, abans de publicar-ho, el diari hauria d’haver-ho contrastat. Perquè el contingut del que diuen és escandalós i esquitxa la professionalitat dels mateixos periodistes de l’ Avui, als que ara podem acusar de no fer la feina ben feta, de no treballar pels lectors que comprem el diari. Perquè vull creure que el lector de l’ Avui està interessat en el cinema en català i en tot el que afecta la normalització de la llengua. O és que som ja tan mesells que ni això? Deixeu-me dir que l’equip d’ Antoni Bassas i la gent de Catalunya Ràdio haurien hagut de desmentir qui va trucar i fer-ho saber per antena, si era el cas; de manera que el diari no ho hauria pogut publicar. No vull pas ni imaginar-me que l’ Avui ho posés "negre sobre blanc", frívolament, sabent que era fals. La cosa, de debò fa angúnia. I no s’hi val a emparar-se en allò que "un confidencial  no vol contrastar la notícia", perquè, insisteixo, el que diu que va es va dir per antena no respon a cap "confidència" i, per la magnitud escandalosa del cas, exigia i exigeix un tractament professional.

Quart. Com heu pogut comprovar, dóno per fet que la major renunciarà a la subvenció i que fins i tot es farà càrrec de les despeses que hagi pogut ocasionar, si és que realment el doblatge ha existit. I ho dono per fet, perquè vull creure que el nostre govern actuarà administrativament bé, obrint i tancant expedients; ja que, altrament, la cosa seria delictiva, ras i curt. Però em sembla que el govern no ha de ser només administració, que per això votem i no ho deixem en mans de simples alts funcionaris. Per tant, la qüestió de debò important, ara, no és si la Generalitat farà administrativament el que toca; la qüestió clau és si el Govern governa, més enllà d’administrar.

Nota. Si no teniu l’Avui a casa, podeu llegir-ho per internet, fent el seguent: cliqueu aquí Avui 10 de juny de 2007 i aneu a la pestanya "Opinió". Un cop allà, a mà dreta, cliqueu el primer dels tres pdf. S’obre i, a la part de baix, veureu "L’Avui Confidencial" esmentat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *