“Mountains May Depart”, de Jia Zhangke (Canes 2015 · Competició)

Fitxa de Mountains May Depart (Shan He Gu Ren)

Direcció: Jia Zhangke. Guió: Jia Zhangke. Producció: franco-nipono-xinesa. Durada: 2h00.

Repartiment: Zhao Tao (Tao), Yi Zhang, Sylvia Chang, Zijian Dong, Sanming Han, Jin Dong Liang.

Nota sinòptica: De la Xina a Austràlia, les vides, amors, esperances i decepcions de tres individus al decurs de dues generacions en una societat que canvia a tot gas.

Sinopsi: L’acció se situa en tres èpoques diferents. Tot primer a la Xina, el 1999. La Tao i en Liangzi estan enamorats. Ella, però, deixa en Liangzi per a casar-se amb en Zhang, propietari d’una mina.  Saltem a l’any 2014, quan en Liangzi s’està morint i torna a veure la Tao. Ella s’ha divorciat i el seu fill, en Dollar, s’ha exilat a Austràlia. I finalment ens situem a Austràlia, el 2025. En Dollar, fill de la Tao, a penes parla xinès. L’única paraula que en sap és el nom de la seva mare…

Altres vídeosVídeos al web Festival de Canes.

Vendes internacionals: MK2. Distribuïdores: Ad Vitam. Data d’estrena: mercat espanyol, dd.mm.aaaa; mercat francès, 09.12.2015. Més informació: Imdb | AlloCiné | Coproductora.

728x90-1CompeticióMountains May Depart

Altres festivals: Festivals. Reconeixements: Premis i nominacions.

Apunts en aquest blog: Flaix | Primeres reaccions i revista de premsa Canes 2015.

ATouchOfSin_DIR¬FPPDirectorJia Zhangke (24.05.1970, Fenyang, Shanxi, Xina). Als 18 anys d’edat, traslladat a viure a Taiyuan, capital de la província de Shanxi, estudia pintura a l’oli a l’Acadèmia de Belles Arts. Alhora, comença a escriure i el 1991 publica “The Sun Hung On The Crotch” a la revista “Shanxi Literatura”. El 1993 l’admeten al Departament de Literatura de l’Acadèmia de Cinema de Beijin i comença a estudiar-hi teoria del cinema. El 1995, éssent encara estudiant de Cinema, participa a la fundació de la Youth Experimental Film Group, la primera productora independent de tota la Història de la Xina. El 1997 es llicencia a l’ Acadèmia de Cinema de Beijin. Se’l considera membre destacat de la sisena generació de directors xinesos. Durant l’etapa formativa, va fent curtmetratges; però tot just acabat de llicenciar-se, enllesteix el que serà el CryMeARiver-JiaZhangKe1seu primer llarg, Pickpocket (Xiao Wu,1998), presentat i premiat en diversos festivals internacionals; però que, com els seus tres següents, no el podrà exhibir en territori xinès. Si amb aquest film ja crida l’atenció, una primera confirmació internacional li ve clarament l’any 2000, al Festival de Venècia, amb Platform (Zhantai, 2000). Tanmateix, quan el 2002 presenta a la Secció Oficial de Canes, Plaers desconeguts (Ren xiao yao), és poc el ressó que hi té i ha d’esperar la tornada al Festival de Venècia amb The World (Shijie, 2004) perquè la crítica internacional comenci de debò a parar-li l’atenció que es mereix -a més, aquesta és la seva primera pel·lícula que es pot estrenar a la Xina-. I serà precisament a la Mostra de Venècia el 2006, en què participa a la secció Horitzons amb el documental  Dong i a la Competició amb Natura morta (Sanxia haoren, 2006), que guanya el Lleó d’Or, amb aquesta darrera.

aTOUCHofSIN-directorJiaZhangKe2Jia Zhangke havia filmat Pickpocket (Xiao Wu,1998) i Platform (Zhantai, 2000) a la seva natal Fenyang i encontorns, i Plaers desconeguts (Ren xiao yao, 2002) a la província de Shanxi, a què pertany Fenyang. Són històries de gent jove que a penes pot pair els canvis sobtats del país: un lladre de pa sucat amb oli que vagareja pels carrers, perdut mentre el seu col·lega s’ha convertit en nou ric, saludat i respectat, traficant amb tabac (Pickpocket); una companyia teatral avesada a lloar Mao topa primer amb petits canvis interns -l’arribada de la música pop, cabells engominats, cigarretes als llavis…- i finalment se les ha amb el ZPUB_C10_1_canvi de política governamental -desaparició de les subvencions públiques-, que els deixa amb un futur incert… (Platform); dos nois de 19 anys, sense feina ni futur ronden pel carrer, enderiats en les ficcions del cinema nord-americà, el karaoke, els dibuixos animats… seduïts per la cultura occidental i el llamí del calé fàcil (Plaers desconeguts). En canvi, The World (Shijie, 2004), Jia la filma al Beijin World Park, part temàtic de la capital del país en què hi ha reconstruïts en miniatura els monuments més famosos del món; però els seus protagonistes, mal es moguin en aquesta representació planetària, pateixen, viuen històries d’amor i desamor….

El documentalisme ja l’havia practicat Jia Zhangke el 2001, amb els curtmetratges The Condition of Dogs (Gou de zhuangkuang) i  In Public (Gong gong chang suo) -sobre la vida quotidiana a una ciutat de Mongòlia-; però va manifestar-s’hi de manera important amb Dong (2006) -sobre la construcció de la presa de les Tres Gorges, mitjançant les pintures d’un seu amic pintor, Liu Xiaodong-, i Useless (Wuyong, 2007), primer i segon lliurament, respectivament, de l’anunciada “Trilogia d’artistes”, amb que el cineasta reivindica els artistes contemporanis xinesos i les seves reflexions sobre la societat xinesa que, d’ençà els fets de Tiananmen, el 1989, han deixat d’interessar la gent, immersa en l’era del consumisme.

07_rgbAmb Natura morta (Sanxia haoren, 2006), signa una extraordinària ficció sobre els efectes devastadors de la gegantina Presa de les Tres Gorges, que es conjuga amb el seu documental Dong (2006). La devastació física i humana d’un país llançat a un desenvolupament cec, que troba en el documental 24 City (Er shi si cheng ji, 2008) la concreció en l’actual Chengdu; amb la que havia estat la fàbrica 420 i la seva ciutat obrera MountainsMayDepart_AdVitam (5)modèlica, que desapareixen per deixar lloc a un complex d’apartaments de luxe, entre antics obrers, nou-rics xinesos, entre la nostàlgia del socialisme dels grans i el desig de reeixir dels joves. I, reblant-ho, repassa la història de la Xina focalitzant-la en Xangai, a l’esplèndid documental M’agradaria saber (Hai shang chuan qi, I Wish I Knew, Historias de Shangai, 2010), en què deixa en evidència un cop més la degradació urbanística, cultural, vital en què s’està enfonsant el país a cavall de la dictadura de partit únic i la salvatge economia capitalista que s’hi està aplicant. Visió definitivament negativa, desconsolada, de l’estat de coses que Jia Zhangke reflecteix a la desesperançada  A Touch of Sin (Tian zhu ding, Un toque de violencia, 2013), en què la violència no és sinó reflex de la degradació humana a què s’ha arribat.

Coincidint amb la seva estada al Festival de Canes 2015, la Societat Francesa de Realitzadors Cinematogràfics lliurarà a Jia Zhangke el premi La Carrosa d’Or.

ATouchOfSin¬FPP (2)Extracte de filmografia i reconeixements: Pickpocket (Xiao Wu,1998) -seleccionada al Fòrum de la 48a Berlinale (premi Wolfgang), al Festival de Pusan (premi Noves Tendències) i al dels Tres Continents de Nantes (premi Montgolfiere d’Or) | Platform (Zhantai, 2000) -En Competició a la Mostra de Venècia i al Festival dels Tres Continents de Nantes (premi Montgolfiere d’Or)- | Plaers desconeguts (Ren xiao yao, 2002) – en Competició al Festival de Canes– | The World (Shijie, 2004) -En Competició a la Mostra de Venècia- | Dong (2006) -documental presentat a Horitzons de la 63a Mostra de Venècia- | Natura morta (Sanxia haoren, 2006) –Lleó d’Or a la 63a Mostra de Venècia- | Useless (Wuyong, 2007) -Premi del Documental a Horitzons de la 64a Mostra de Venècia- | 24 City (Er shi si cheng ji, 2008) -en Competició al Festival de Canes– | M’agradaria saber (Hai shang chuan qi, I Wish I Knew, Historias de Shangai, 2010) -seleccionada a Un Certain Regard del Festival de Canes– | A Touch of Sin (Tian zhu ding, Un toque de violencia, 2013) -Millor Guió al Festival de Canes– | Mountains May Depart (Shan He Gu Ren, 2015)

Foto de capçalera: Gentilesa d’Ad Vitam.  Fotos perfil del director: 1, 2, 3, 4 i 7, Jia Zhangke; 5, “Natura morta”; 6, “A touch of evil”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *