La cançó “Estimar, beure i cantar”, que dóna títol al testament d’Alain Resnais

La peça teatral en què es basa el darrer film d’Alain Resnais és The Life of Riley, d’ Alan Ayckbourn. I aquest és el títol anglès de la pel·lícula, però no pas l’original. Resnais ha anomenat la seva obra testamentària Estimar, beure i cantar, que és el títol de la cançó “Aimer, boire, chanter” que sona en arrancar els títols de crèdit finals, just després de l’eloqüent darrera imatge de la pel·lícula:

El títol anglès Life of Riley, a més de fer esment a en George Riley, l’home en estat terminal a qui els amics i sobretot les amigues fan costat els darrers mesos de la seva vida, sembla que també el prodríem traduir com a “Vida de castell” o “vida de cotxer”, en el sentit doncs d’una “bona vida”. Cal saber que, durant la producció, el film va dur el títol provisional de “La felicitat de viure”. Però finalment Resnais va manllevar-lo d’una cançó de Georges Thill, escrita per Lucien Boyer amb música d’un vals de Strauss. Un vals epicuri en què es brinda per estimar, beure i cantar: «Sachons aimer, boire et chanter, c’est notre raison d’exister. Oui, le vin est enchanteur et l’amour est enjôleur.».


Lletra de la cançó “Aimer, boire, chanter”

Sachons aimer, boire et chanter

C’est notre raison d’exister

Il faut dans la vie

Un brin de folie

Heureux celui qui chaque jour

Se grise de vin et d’amour

Et parler de chansons

De sa voix emplit la maison

Oui le vin est enchanteur

Et l’amour est enjôleur

Quand il s’émisse quel délice

C’est la vrai bonheur

[Orquestra…]

Il faut boire pour vouloir

Les aveux les plus beaux

Sont souvent illusoires

Les serment ne sont que des mots

Aux amoureux trop malhereux

L’amour met fin à la saveur du bon vin

L’amant navré, désespéré,

Voit tout en rose et se croit adoré

Alors soudain il rit, il chante, chante

Arrêté de chanter

Blessé de rire et d’exalter

Tandis que ça finira

D’epandre des larmes, des larmes brûlantes,

Il se reveillera

Sachons aimer, boire et chanter

C’est notre raison d’exister

Il faut dans la vie

Un brin de folie

Heureux celui qui chaque jour

Se grise de vin et d’amour

Et parler de chansons

De sa voix emplit la maison

Viens nous allons tous les deux

Boire ce sera merveilleux

Il fallait rire et chanter

Nous grise, nous grise bien mieux

Buvons, buvons, chantons

Pour être hereux


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *