Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Vint són els títols que han participat en la Competició. Alguns, de cineastes veterans com el francès Alain Resnais o el japonès Yôji Yamada; d’altres, debuts en el camp dels llargmetratges de ficció, com el del franco-britànic Yann Demange o el de l’austríaca d’arrels iranianes Sudabeh Mortezai. S’hi ha vist produccions —sovint coproduccions— brasileres, alemanyes, angleses, nord-americanes, algerianes, belgues, xineses, gregues, xipriotes, catalanes, canadenques, espanyoles, franceses, noruegues, sueques, daneses, austríaques, argentines, holandeses, uruguaianes, japoneses. S’hi ha tractat temes com l’encaix difícil de l’emigrant a la ciutat d’acollida, les diferències entre el món Occidental i l’Àrab, la infantesa desemparada, el dolor iniciàtic de l’adolescència, la venjança, l’amor, el trancòrrer de la vida, el fonamentalisme religiós, la força de l’Art i la Natura, la por en les classes socials desafavorides…
En aquest apunt, recapitulo els vint films de la Competició. Els títols enllacen amb cadascun de les fitxes que n’he anat publicant diàriament, al decurs del certamen.
FOTO © Berlinale Cartell oficial del Festival de Berlín 2014
Berlín 2014: la Competició.
Praia do Futuro (Praia do Futuro). Direcció: Karim AÏNOUZ. Coproducció germano-brasilera. Amb Wagner Moura, Clemens Schick, Jesuita Barbosa. A la platja brasilera que dóna nom al film, és on neix l’amor entre un socorrista local (Wagner Moura) i un turista alemany (Clemens Schick), que du el primer a deixar-ho tot i anar-se’n a viure a Berlín. Del director brasiler —resident a Berlín— Karim Aïnouz, autor de Madame Satã (2002).
Entre dos mons (Zwischen Welten | Inbetween Worlds). Direcció: Feo ALADAG. Producció alemanya. Amb Ronald Zehrfeld, Mohsin Ahmady, Saida Barmaki . Un soldat alemany a l’Afganistan. Mira d’entendre’s amb la gent de l’indret i amb la milícia amiga; just per a adonar-se de la immensa diferència entre els dos mons. De l’actriu i directora austríaca Feo Aladag, autora de When We Leave (Die Fremde | When We Leave) —2010—.
El Gran Hotel Budapest (The Grand Budapest Hotel). Direcció: Wes ANDERSON. Coproducció germano-britànica. Amb Ralph Fiennes, Tony Revolori, F. Murray Abraham, Mathieu Amalric, Adrien Brody. “Comèdia de Wes Anderson” ambientada al luxós ambient d’un gran hotel centroeuropeu d’entreguerres, inspirada en el conjunt de l’obra de Stefan Zweig. Un conserge llegendari, el grum que esdevindrà el seu home de confiança, el robatori i recuperació d’un valuosíssim quadre del Renaixement, la batalla per una enorme fortuna famíliar. Film d’Inauguració Berlinale 2014.
Jack (Jack). Direcció: Edward BERGER. Producció alemanya. Amb Ivo Pietzcker, Georg Arms, Luise Heyer, Vincent Redetzki, Jacob Matschenz, Nele Mueller-Stöfen. Conte sobre el coratge i la responsabilitat, tot seguint el recorregut de dues canalles a la recerca de la seva mare pels carrers i places de la ciutat, Berlín. D’Edward Berger, cineasta i realitzador televisiu suís que debutà amb Gomez. Kopf oder Zahl (1998).
Dos homes a la ciutat (La voie de l‘ennemi | Two Men in Town). Direcció Rachid BOUCHAREB. Coproducció franco-algeriana-nord-americano-belga. Amb Forest Whitaker, Harvey Keitel, Brenda Blethyn, Luis Guzmán, Dolores Heredia. Adaptació del “polar francès” protagonitzat per Alain Delon i Jean Gabin, Dos homes a la ciutat (José Giovanni, 1973), que ara són substituïts per Forest Whitaker i Harvey Keitel. De Rachid Bouchareb, cineasta francès d’arrels algerianes, autor de Little Senegal (2001), Indígenes (2006), London River (2009), Fora de la llei (2010).
Les Estacions de la Creu (Kreuzweg | Stations of the Cross). Direcció: Dietrich BRÜGGEMANN. Producció alemanya. Amb Lea van Acken, Franziska Weisz, Florian Stetter. En 14 pla seqüències, el camí cap a la Creu de la filla de 14 anys d’una família fonamentalista cristiana. De l’alemany Dietrich Brüggemann, autor de videoclips i de dos films anteriors sobre joves, afectivitats i família.
‘71. Direcció: Yann DEMANGE. Producció britànica. Amb Jack O’Connell, Sean Harris, Richard Dormer. Al tumultuós Belfast de 1971, un soldat britànic, jove i desorientat (Jack O’Connell), queda abandonat pels companys de la seva unitat després d’haver-se encarat a uns aldarulls. Opera prima de Yann Demange, curtmetratgista francès resient a Londres, realitzador de promos musicals i de sèries televisives.
Carbó negre, gel prim (Bai Ri Yan Huo —? ? ? ?— | Black Coal, Thin Ice). Direcció: Yi’nan DIAO. Producció xinesa. Amb Fan Liao, Lun Mei Gwei, Xuebing Wang. Film “noir” ambientat al nord de la Xina, on un exdetectiu, retirat de la policia per les lesions que patí investigant un cas fa cinc anys, decideix resoldre’l, però s’enamora d’una misteriosa dona aparentment vinculada a totes les víctimes. Tercer film del xinès Yi’nan Diao, guionista de La dutxa (1999).
Stratos (Το Μικρ? Ψ?ρι —To Mikro Psari— | Stratos). Direcció: Yannis ECONOMIDES. Coproducció germano-greco-xipriota. Amb Vangelis Mourikis, Vicky Papadopoulou, Petros Zervos. L’Stratos (Vangelis Mourikis) treballa de nit en un forn de pa i de dia és un assassí a sou. Quart film de l’emergent cineasta grec Yannis Economides, autor de Knifer (Macherovgaltis) —2010—.
Les germanes estimades (Die geliebten schwestern). Direcció: Dominik GRAF. Producció alemanya. Amb Hannah Herzsprung, Florian Stetter, Henriette Confurius. Estiu de 1788, a Rudolstadt. Charlotte i Caroline, germanes pertanyents a l’aristocràcia, s’enamoren totes dues del poeta rebel Friedrich Schiller (Florian Stetter). Del muniquès Dominik Graf, que treballa habitualment en el camp dels telefilms, i autor de pel·lícules com Der Felsen (2002).
Infantesa (Boyhood). Direcció Richard LINKLATER. Producció nord-americana. Amb Patricia Arquette, Ethan Hawke, Ellar Coltrane, Lorelei Linklater. Una pel·lícula que el director nord-americà Richard Linklater —Before sunrise (1995), Before Sunset (2004) i Abans de mitjanit (2013)— porta filmant des de 2002: cada any ha congriat els mateixos actors davant la càmera, amb la idea que l’espectador pugui observar-los com a personatges que van vivint la seva vida —i tot el que comporta— al llarg d’un dilatat període de temps.
No ploris, vola (Aloft | No llores, vuela). Direcció: Claudia LLOSA. Producció catalano-canadenco-hispano-francesa. Amb Jennifer Connelly, Cillian Murphy i Mélanie Laurent. Un viatge a través del món de l’art i de la natura que explora el significat de la guarició i la mort. Una mare, artista i sanadora (Jennifer Connelly), i un fill, falconer (Cillian Murphy), separats, i ara, una noia periodista (Mélanie Laurent) fa que es retrobin. De la cineasta peruana, vinculada a Barcelona, Claudia Llosa, Lleó d’Or de Berlín per La teta asustada (2009).
Massatge cec (Tui Na | Blind Massage). Direcció LOU Ye. Coproducció franco-xinesa. Amb Hao Qin, Xiaodong Guo, Lei Zhang. A Nanjing, un local de massatges menat per persones cegues. Una nova parella entra a treballar-hi i atreu poderosament els companys: seduccions, patiments i, sobretot, de la recerca de l’amor. Del cineasta xinès Lou Ye, autor de Love and bruises (2011), Nits d’embriaguesa primaveral (2009), Summer Palace (2006).
In Order of Disappearance (Kraftidioten | In Order of Disappearance). Direcció: Hans Petter MOLAND. Coproducció nouruego-sueco-danesa. Amb Stellan Skarsgård, Bruno Ganz, Pål Sverre Hagen, Birgitte Hjort Sørensen, Jakob Oftebro, Anders Baasmo Christiansen. El conductor d’una màquina llevaneus (Stellan Skarsgård) està decidit a venjar la mort del fill i desferma una guerra entre dos clans mafiosos. Del noruec Hans Petter Moland, autor de Zero Kelvin (1995), Aberdeen (2000), Un home prou bo (2010).
Macondo (Macondo). Direcció: Sudabeh MORTEZAI. Producció austríaca. Amb Ramasan Minkailov, Aslan Elbiev, Kheda Gazieva. Un noi txetxè d’onze anys d’edat, brega amb les responsabilitats familiars que ha hagut d’assumir, la vida que els toca viure als refugiats a la dura barriada vienesa de Macondo i la imatge difusa de son pare, heroi de guerra, mort a qui amb prou feines recorda. Debut a la ficció de la documentalista austríaca d’arrels iranianes Sudabeh Mortezai.
La tercera riba (La tercera orilla | The Third Side of the River). Direcció: Celina MURGA. Coproducció argentino-germano-holandesa. Amb Alian Devetac, Daniel Veronese, Gaby Ferrero, Irina Wetzel, Dylan Agostini van del Boch. Un pare, metge molt respectat, que mena doble vida; el fill adolescent que l’obeeix però l’odia. De la directora argentina, professora universitària de Cinema, Celina Murga, que debutà el 2003 amb Ana y los otros.
Història de la por (Historia del miedo | History of Fear). Direcció: Benjamin NAISHTAT. Coproducció argentino-uruguaiano-germano-francesa. Amb Jonathan Da Rosa, Claudia Cantero, Mirella Pascual, Cesar Bordon, Tatiana Gimenez. Un film sobre com la por va apoderant-se cada cop més d’una classe social castigada per la crisi argentina (la del “corralito”). Opera prima del curtmetratgista argentí i autor de videos experimentals Benjamin Naishtat.
Terra de ningú (Wu Ren Qu | No Man’s Land). Direcció: Hao NING. Producció xinesa. Amb Zheng Xu, Nan Yu, Bo Huang, Bujie Duo. Homenatge als espagueti-western a la Sergio Leone. Un jove advocat de ciutat viatja pel desert de Gobi, passant per una sèrie d’aventures i topant amb tot desafiaments… Del xinès Hao Ning, autor de Mongolian Ping Pong (Lü cao di) —2005—.
Estimar, beure i cantar (Aimer, boire et chanter | Life of Riley). Direcció: Alain RESNAIS. Producció francesa. Amb Sabine Azéma, Sandrine Kiberlain, Caroline Silhol, André Dussolier, Hippolyte Giradot, Michel Vuillermoz. Adaptació de la peça teatral Life of Riley, d’ Alan Ayckbourn. La vida de tres parelles de la ruralia anglesa queda ben “trasbalsada” quan s’assabenten que a un bon amic li queden pocs mesos de vida… Tercera ocasió que el veterà cineasta francès Alain Resnais du a la pantalla una obra de l’autor teatral britànic Ayckbourn —després de Smoking/No Smoking (1993) i Cors (2006)—.
La caseta (Chiisai Ouchi | The Little House). Direcció: Yôji YAMADA. Producció japonesa. Adaptació de la novel·la de Kyôko Nakajima. Amb Takako Matsu, Haru Kuroki, Hidetaka Yoshioka, Satoshi Tsumabuki, Chieko Baisho. Adaptació d’una novel·la de Kyoko Nakajima, narra la història de la criada i mainadera d’una família de Tòquio abans i durant la Segona Guerra Mundial. Vuitanta-dosè film del director japonès Yôji Yamada, autor d’ Una família de Tòquio (2013).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!