Ángel Sala, el director de Sitges, entre la vergonya i la mascarada

El diari Ara publicava ahir una entrevista de Xavi Serra a Ángel sala, el director de Sitges 2011, en la qual podíem llegir, entre altres coses:

Xavi Serra: Quin valor té per al Festival inaugurar amb una pel·lícula en català?

Àngel Sala: És un símptoma de normalitat. Ja hem inaugurat altres vegades amb pel·lícules catalanes, aquesta és la primera que també és en català. Catalunya és avui dia una potència del cinema fantàstic, s’està fent molt bon cine de gènere.

Xavi Serra: Com és que la pel·lícula s’exhibeix en versió original i doblada?

És un acord que hem fet a moltes bandes. Per a la distribuïdora era important que la pel·lícula es projectés en versió castellana, i nosaltres no volíem prescindir de la versió original. La solució final deixa a tothom satisfet.

(Ángel Sala “Catalunya avui dia és una potència del gènere” -amb enllaç de pagament-, Xavi Serra, Ara, 02.10.2011)

Segons Ángel Sala, doncs, d’ Eva hi ha una versió original i una altra de doblada en castellà. I reconeix que tot un festival de cinema com Sitges passarà una versió doblada. De vergonya (i els membres del Patronat no se n’han queixat?).

El problema és que tot sembla que indicar que Ángel Sala menteix descaradament. Recordem que Eva es projectà a Venècia en versió castellana, segons testimonis presencials i es fa molt difícil pensar que la Mostra acceptés projectar-ne una versió doblada. Seguint aquest fil argumental, tot apunta que l’autèntica versió original és en castellà i que la catalana (o parcialment en català) és la doblada —com ja he exposat en apunts anteriors—. A què treuria cap, doncs, que Sala mentís?

Ara com ara tot apunta que dijous, dia 6, es materialitzarà una nova presa de pèl: una versió “en català” cara a les autoritats i que només aquí es reconeix com a original i que ni tan sols tindrà quota de pantalla a la resta de projeccions del certamen.

Per cert, fixem-nos que Sala parla que la distribuïdora vol que es projecti en castellà a Sitges. I és una “major”, sí. Les “majors” que han pactat amb Mascarell i companyia de potenciar el cinema en català, resulta que no deixaríen que ni al Festival de Sitges es pugui veure una pel·lícula en versió presumptament original catalana.

Rere la mascarada que tindrà lloc dijous, costa no veure-hi els interessos del govern i de les majors, de fer passar bou per bèstia grossa. Una estafa als ciutadans i ciutadanes, sense contemplacions. Esclar que, si apretem gaire, molt em temo que sortiran amb allò que les dues versions són originals: cornuts i pagar el beure!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *