Sant Sebastià 2009: la programació

La discreció dels títols i un nombre reduït de pel·lícules -només 15- caracteritzen la secció Oficial del 57è Festival de Sant Sebastià (18-26 de setembre de 2009). Certament, hi trobem noms com el de Bruno Dumont i Atom Egoyan que han estat anteriorment protagonistes remarcats als grans certamens -Canes-, així com dos cineastes francesos mitjanets que sembla que han agafat gustet a Sant Sebastià: Christophe Honoré i François Ozon. No podem pas deixar d’assenyalar-hi la presència d’Isaki Lacuesta, Anna Koninos i Juan José Campanela; així com, fora de competició, Rodrigo García i Fernando Trueba. Podem consultar la programació de la secció Oficial, amb informació sobre cada pel·lícula, clicant aquí [Secció Oficial -Competició i Fora de Competició- (esp)].

Divida en tres apartats, la secció Zabaltegi s’ha convertit en la gran rampinada del que s’ha pogut veure en altres certamens -especialment a “Perles”, però també a “Especials”-. Com ja he comentat en anys anteriors, és sobretot a través de Zabaltegi que Sant Sebastià fa una “opa hostil i prepotent” a festivals com els de Valladolid i Xixón, manllevant-los (amb el seu pressupost musculat) títols que allà brillarien i que a la ciutat basca fan el paper de “gran festa” complementària a la secció competitiva. La programació, farcida d’obres remarcades a Berlín, Canes i Venècia, suma també el nou Woody Allen i el nou Jim Jarmusch -que finalment no hi ha anat a concurs: podem consultar-la, amb informació sobre cada film, clicant aquí [Zabaltegi-Perles; Zabaltegi-Nous Directors; Zabaltegi-Especials (esp)]. Val a dir que en aquesta secció rutilant i amb l’apartat de “Nous Directors”, reivindica la nova sang autoral, donant una oportunitat a films de cineastes que signen la primera o segona pel·lícula -és, per exemple, el cas del tàndem Esteve Riambau – Elisabet Cabeza i la seva Màscares.

Sant Sebastià també és una plataforma per donar a conèixer el “cinema basc” [Zinemira – Panorama del “cinema basc” (esp)], el cinema “llatinoamericà” [Horizontes Latinos (esp)] i el que anomenen “cinema espanyol” [Made in Spain (esp)]

Igualment, el certamen compta amb dues línies de producció, en forma d’ajut: una adreçada al cinema llatinoamericà [Cinema en Construcció (esp)] i l’altre, més en general, que enguany ha beneficiat a produccions d’Egipte, Iraq i Palestina [Cinema en moviment (esp)].

En la secció retrospectiva, enguany la cosa ha quedat reduïda a dues ofertes: una clàssica [Retrospectiva clàssica: Richard Brooks (esp)] i una temàtica [Retrospectiva temàtica: novíssim “cinema francès” (esp)], de manera que l’anomenada “Retrospectiva contemporània” l’han integrada amb la temàtica.

D’entre el munt d’ofertes variades i actes que aquests dies tindran lloc a Sant Sebastià, remarco que la crítica internacional hi lliurarà el seu guardó “a la pel·lícula de l’any” [Gran Premi FIPRESCI: La cinta blanca, de Michael Haneke (esp)], que Sir Ian McKellen rebrà el Premi Donostia [Ian McKellen, Premi Donostia (esp)] i la que segurament és la proposta amb més vocació popular: la programació al Velòdrom, enguany dedicada al 3D [Velòdrom -3D- (esp)]

FOTO Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, directors de Màscares, amb Josep Maria Pou, el protagonista

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *