Club 7 Cinema

Estrella brillant (Bright Star)

Directora Jane Campion. Guió Jane Campion, a partir de les seves pròpies recerques i de la biografia d’Andrew Motion, Keats. Fotografia Greig Fraser. Música Marc Bradshaw. Muntatge Alexandre de Franceschi. Producció Australian Film Finance Corporation (Austràlia), BBC Films (Anglaterra),Hopscotch Entertainment (Àustria), Pathé Renn Productions (França), UK Film Council (Anglaterra). Durada 2h00.

Repartiment Abbie Cornish (Fanny Brawne), Ben Whishaw (John Keats), Paul Schneider (Charles Armitage Brown), Thomas Sangster (Samuel Brawne), Kerry Fox (Mrs. Brawne)

Nota de la directora He concebut aquesta pel·lícula com una balada a la manera de la que va escriure Keats, ‘La vigília de Santa Agnès’. És una història sobre l’amor que va nàixer i créixer entre Fanny Brawne i John Keats. La història avança en estrofes, tot resseguint el seu vincle cada cop més profund i les seves dificultats cada cop més grans. 

Sinopsi Londres, 1818. Un jove poeta anglès de 23 anys d’edat, John Keats, i i la seva veïna, Fanny Brawne, comencen una secreta relació sentimental. Tanmateix, el primer vincle entre els dos joves havia estat prou fred. John veia Fanny com una noia elegant però massa descarada i quant a ella, no es pot pas dir que la literatura l’impressionés gaire. El que els unirà serà la malaltia del germà de John. Els esforços de Fanny per a ajudar-los commouran John i s’avindrà a ensenyar-li poesia. Quan la mare de Fanny i el millor amic de Keats, Brown, s’adonen de fins a quin punt estan embolicats, aquest parell, ja és massa tarda per a frenar-ho. Enduts per la intensitat dels sentiments que es tenen, els dos enamorats queden irremediablement lligats l’un a l’altre i van descobrint sensacions i sentiments que els eren desconeguts. Junts, comparteixen una cada dia més obsessiva passió romàntica que va superant els obstacles cada cop més gras. Però s’esdevé la malaltia de John Keats…
 

Altres articles en aquest bloc [Directora: Jane Campion] [Tràilers i talls] [Muntatge sobre Keats i ‘Estrella brillant’, de Campion] [Canes 2009: la selecció oficial]

El poema de John Keats, ‘Brillant estel’, amb traducció de Marià Villangómez [Vull llegir la resta de l’article]

Webs oficials [brightstarthemovie (ang)]

Festival de Canes 2009 [Canes 2009 · Competició]

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Dist. esp. [x] Dist. fr. [Pathé] Dist. It. [01Distribution] Vendes internacionals [PathéInt]

Crònica des de Canes 2009 [Diari de Girona, ds 16 de maig de 2009]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]
 

FOTO © Pathé Abbie Cornish i Ben Whishaw, a Estrella brillant, de Jane Campion

Poema ‘Brillant estel’, de John Keats (1795-1821), traducció de Marià Villangómez)

***

BRILLANT ESTEL -1819-

Brillant estel! Com tu, qui pogués ser immutable!
No que vulgui espitllar, suspès damunt la nit,
sol, i observar amb ulls fixos –així com l’incansable,
desvetllat. Eremita de l’espai infinit-

les aigües que caminen com practicant un rite
d’ablució a la terra de ribatges humans,
o contemplar la màscara de neu que es diposita,
nova i blanca, damunt els pujols i els pantans.

No! Així i tot amb constància tothora inalterada,
el jove pit del meu amor fent de coixí,
sentir sempre el seu tendre baixar i pujar d’onada,
restar despert en dolç desfici sense fi,

escoltar un cop i un altre l’alè que torna, bla,
i així viure per sempre –o de fallir i finar.

    
Font [John Keats en català]

Informació sobre l’autor [John Keats]

***   ***   ***   ***

Comentari sobre Estrella brillant (Bright Star), de Jane Campion

***

Estrella brillant (Bright Star), de Janes Campion, sòlida recreació de la història d’amor entre el poeta romàntic John Keats i la seva veïna, Fanny Brawne, commou. La bellesa dels sentiments entre els protagonistes, l’amor pur que es descobreixen i que supera els inacabables obstacles que el posen a prova, emocionen de debò.

L’he concebut com una balada a la manera de la que va escriure Keats, ‘La vigília de Santa Agnès’. La història avança amb estrofes, tot resseguint  aquest amor que neix i creix, cada cop més profund i encarat a dificultats cada cop més grans, ha declarat Jane Campion. Certament, la pel·lícula està construïda a partir de les cartes entre els protagonistes -encarnats correctament per Abbie Cornish i Ben Whishaw- i els poemes de Keats, tot servit amb una fotografia magnífica, bellíssima, i una ambientació molt acurada, deixant que l’emoció brolli de les paraules escrites, que diuen o es diuen els personatges. Això, que genera un cert efecte distanciador, la cineasta mira de compensar-ho amb un discret tractament dramàtic de les situacions i dóna peu a alguna escena memorable. Dels obstacles com la diferència social que desaconsella el matrimoni dels amants en aquell Londres de començament del segle XIX o els recels que el protector del poeta manifesta sobre la baixa cultura de Fanny, Jane Campion en fa giragonses del destí que, al capdavall, encara enforteixen més l’amor de la parella i no cau al parany d’utilitzar-los com a recursos melodramàtics; ben a l’inrevés del que fa amb el darrer repte que han de superar: la malaltia i mort del noi, als vint-i-cinc anys, culminació definitiva d’una estimació que perviu fins més enllà de la mort, com es visualitza amb la protagonista declamant el poema que dóna nom al film – i que Marià Villangómez va traduir al català.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!