Rectificació: “La grana i el mújol”

Una de les activitats que més temps m’agafa d’entre totes les que envolten l’actualització d’aquest bloc és la dels títols de les pel·lícules. Primer, em cal buscar i contrastar com s’anomenen originalment; després, com les identifiquen les distribuïdores en l’àmbit de les llengües romàniques més properes i, tot seguit, pensar quin podria ser un títol escaient en català. 

A vegades, la traducció literal és una clara i positiva opció. En altres ocasions, considero que no cal fer-hi cap traducció, perquè el títol en anglès o en la llengua original s’ha convertit en la marca de fàbrica de la pel·lícula -cas, per exemple, de Three Times, de Hou Hsiao-hsien o de Romanzo criminale, de Michele Placido-; o perquè el títol original és en un castellà, francès, italià o anglès que ens resulta fàcilment comprensible i la traducció en desvituaria part del sentit -cas d’ Entre les murs, de Laurent Cantet-. He de reconèixer, però, que m’hauria de fer un llibre d’estil per a garantir més la coherència d’aquests criteris. Hi ha alguns films que, basats en llibres, cal que el títol en català sigui el de l’obra literària traduïda a la nostra llengua -cas de Revolutionary Road o d’ El lector, per exemple-; per bé que -com ha passat amb Entre les murs-, no m’avinc a aquest criteri, si ja he consolidat prou una denominació del film i és posteriorment que surt el llibre -oimés quan, com ha passat en aquest cas, l’editorial ha renunciat al potencial de la pròpia llengua, per a subordinar-la, anomenant-lo”La classe”-. Així mateix, si un film s’estrena doblat o subtitulat en català i se l’identifica amb un títol propi, renuncio a qualsevol especulació i assumeixo el que li han posat -mal discrepi de les convencions abdicadores amb què s’està fent aquesta feina-.

Quan considero que m’he d’empescar una traducció, miro de què va la pel·lícula, intento esbrinar el sentit tant del títol original com del que li han posat en espanyol, francès i italià, i, si cal, em repasso la informació sobre la producció i les declaracions que hagi fet l’autor en les quals doni pistes sobre el sentit del títol. Un bon exemple d’això ha estat el cas de La graine et le mulet, d’Abdellatif Kechiche. Tot i que el títol de distribució internacional -en anglès, Couscous– fa referència a la menja del ‘cuscús’ i, dit i fet, en italià li han posat Cous Cous i en espanyol Cuscús, a mi em va semblar que l’original podia tenir un altre significat. La traducció literal -diccionaris bilingües en mà i traductors per internet a disposició- em donava “la grana (o llavor) i la mula”, però, en el material consultat, vaig trobar declaracions com aquesta (CommeAuCinema. Notes de Production): “La graine et le mulet” és el primer títol en què vaig pensar i no l’he canviat. No tenia una raó per a ‘la graine’ però sobre ‘le mulet’ (..) és un peix amb el qual gairebé em podria identificar: és tossut…, i, malgrat que explica amb detall que es tracta d’un peix, “le mulet”, en la tossuderia de què parla vaig trobar el lligam “mulet”- “mul”, oimés perquè no em sortia per enlloc l’accepció de “mulet” com a peix. I em vaig equivocar, no contrastant-ho, per exemple, amb el diccionari de francès Larousse de què disposo i on, efectivament, hi ha també aquesta altra accepció de ‘mulet’: derivat del llatí ‘mullus’, rouget: peix de cap ample que viu a la vora de la costa-. I així és que li vaig posar per títol La grana i el mul -canviant el sexe de l’animal, de “Mula” a mul”, ja que, mentre la grana feia tant referència al cuscús com al que pot representar la noia (més en el sentit de llavor), el mul lligava amb el director, el seu pare i el protagonista del film i tenia, doncs, un caràcter masculí-.

Gràcies a l’article d’Imma Merino, Remembrança del «cuscús» perdut, publicat al diari El Punt del diumenge 8 de febrer de 2009, m’he adonat de l’error que vaig cometre, ja que el ‘mulet’ del títol té a veure amb el peix tossut com el cineasta, esmunyedís, que acompanya la menja del cucús en aquesta pel·lícula. És a dir que cal traduir-lo pel que és, “mujol” –Llissa llobarera, peix de la família dels mugilids, amb una parpella adiposa que cobreix la major part de la pupil·la (Mugil cephalus) (DIEC)-. I, per tant, ho he rectificat a tots els apunts anteriors d’aquest bloc. Definitivament, el títol escaien en català fóra La grana i el mújol, que té més a veure amb la intenció primmigèna del cineasta que pas la versió internacional –Couscous– i derivats i, que sense deixar de fer referència a la menja i als actes de vida que són cuinar-la i prendre-la, agafa unes connotacions prou al·legòriques que enriqueix la percepció del film ja des del seu mateix títol. Us demano disculpes per l’error comès.

FOTO La grana i el mújol, d’Abdellatif Kechiche

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *