Durant aquests mesos d’agost i setembre municipis com Solivella, Alfarràs o Bell-lloc d’Urgell s’afegiran als més de 500 que ja han organitzat la Consulta sobre la Independència i pel 17 d’octubre s’està organitzant una onada important amb Tarragona, Rubí, La Bisbal del Penedès o Gavà. Seran les consultes que ens enllaçaran amb la de la capital de la nostra nació, el 10 d’abril de 2011 a Barcelona.
Mentre molts de nosaltres estem abocats en el procés de conformació d’una gran candidatura independentista per proclamar la independència des del Parlament de Catalunya, que permeti donar una continuïtat política al procés de Consulta sobre la Independència i tingui la capacitat d’aconseguir canvis estructurals i institucionals en el sentit del que ha votat la majoria del poble català que ja ha estat cridat a les urnes, és important que el bullir l’olla de la Consulta sobre la Independència no s’aturi. És la remor que ha de persistir, com ens deia Miquel Martí i Pol.
Tots, per tant, tant si militem en organitzacions polítiques com si no ho fem, tant si ja hem organitzat la consulta com si encara l’estem muntant al nostre municipi, és important que seguim compromesos amb el procés de Consulta sobre la Independència.
Amb tot, el 4 de setembre, el moviment ciutadà de base democràtica al qual pertanyo, Solidaritat Catalana per la Independència, votarà en unes primàries obertes a tots els adherits i simpatitzants les candidatures que han de conformar les llistes al Parlament de Catalunya. Si sóc escollit candidat la meva implicació en la campanya electoral de Solidaritat Catalana per la Independència serà molt intensa, cosa que entenc que no és compatible amb la meva actual responsabilitat de Territori i Campanya a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. Serà el moment, llavors, de passar el relleu en la meva responsabilitat a d’altres companys i companyes. En qualsevol cas, i en coherència amb el que he dit més amunt, continuaré implicat tant com pugui, com a voluntari de base, en la Coordinadora Nacional.
Crec que el millor pel moviment de Consulta sobre la Independència és que les cares públiques del mateix no estiguin implicades en campanyes electorals per evitar recels i malentesos. Així és com hem aconseguit fer gran el moviment i així és com hem de permetre que continuï el seu camí fins que aconseguim la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya.
Endavant la Consulta sobre la Independència!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Uriel, no creus que per lògica, primer s’hauria de fer el referèmdum i si aquest surt favorable a la independència de Catalunya, fer després la corresponent proclamació des de el Parlament?
Una altra pregunta. Afavoreix el vot dels nousvinguts al “SI” en un referèmdum,o bé s’haurien d’acreditar uns quants anys de residència a Catalunya per a poder votar, la qual cosa voldria dir modificar la llei electoral?
Salutacions.
NO UNITAT, NO VOT. Gràcies Uriel per la vostra estupidesa sense límits.
Hola Uriel,
Amb els temps que corren, on no funciona gaire be res bé, i un cop llegits els
dos únics objectius que remarqueu a la web de Solidaritat Catalana, no
creus que és bastant il·lògic demanar vots per aquest únic motiu?
Què en penseu de les pensions? I dels Immigrants? (que per cert, en el Estatut
de Catalunya es va decidir que les qüestions sobre immigració les seguirien
portant des de l’Administració de Madrid, per tant em fa pensar que voleu independència
només en certs aspectes, allò que és incòmode ho deixeu per l’Estat espanyol,
n?). Amb l’educació què voleu fer? Hi
han molts temes a donar respostes, em sorprèn que no digueu res o gairebé res
al respecte, ja que en teoria sou un partit nou que hauria de tenir moltes
ganes de fer-se lloc, simplement per la motivació aquella que es té quan es fa
alguna cosa nova. Però pel que sembla voleu independència i prou, no? Que en feríeu
amb la vida dels ciutadans¿?¿? Per que hem de seguir treballant, estudiant,
menjant, respirant, pagant…
Independència o no, la vida continua per
totes, però sota quines garanties us ho heu plantejat? si es que us heu
dignat…
Moltes gràcies pel teu temps.
Com es possible!!!
Els catalans tenim merda a l’espardenya?
Com es possible que no tinguem ni un sol polític, parlamentari o extraparlamentari que pensi nomes en el país i no en cadires i despatxos!
Ens passem mesos i mesos dient que cal anar tots junts i no hi ha manera de portar-ho a la practica.
Sr Carretero, menys enrocar-se en que som els que tenim raó i som els que ho fem be i exigim i busquem fins a defallir la UNITAT. Menys fer-se l´ofes i mes cintura i negociació.
Sr Laporta, sr Uriel Bertran i companyia, menys personalismes, menys improvisació, si hi ha forces que han fet un feina de molts mesos picant pedra, no menyspreem la bona feina feta i no pretenguem començar altre cop des de zero.
Tots els independentistes som necessaris, i aquestes eleccions SI QUE SON DECISIVES. Son decisives per a nosaltres per que si fem un mal resultat, Catalunya estarà en risc de mort, ja que d ‘aquí a 2 anys, si no tenim una força que ens defensi, el PP escombrarà les restes que quedin de la nostre precària autonomia.
La forma de fer les llistes no es el problema. El proplema es la poca capacitat de tots per treballar junts sense donarse cops de colzes. Si no ho conseguiu com voleu demanar el vot als catalans?
On és aquella unitat que es clamava als 4 vents no fa masses dies? Alguns ens vam animar i il·lusionar després de molt temps. Però poc després sembla que, com sempre, els polítics seguiu a la vostra. Un discurs molt maco però amb unes formes molt semblants a la resta de partits, amb una incapacitat absoluta per posar-vos d’acord i fer front comú. I això que l’objectiu és el mateix! Bé en tot cas personalment, i penso que en són molts com jo, he passat d’un estat d’excitació i esperança a un estat de desil·lusió i fins i tot de ràbia en veure el comportament d’aquells partits en els quals pensava poder dipositar la meva confiança. Així que de moment el meu vot es tornarà a quedar a casa, encara amb l’esperança que algun dia tindrem els representants que ens mereixem.
Salut!
Tot i que cauré en la reiteració, perquè ja veig que el que diré ja s’ha dit diverses vegades, ho faré simplement per manifestar el pes d’aquesta opinió.
Si no sou capaços de fer una candidatura conjunta a les eleccions tots els partits independentistes, no us penso votar.
Us carregueu per ànsies de ves a saber què tot l’esperit que ens va moure a sortir al carrer el juliol.
Haurieu de ser prou humils per integrar-vos al projecte reagrupat, molt més estructurat i meditat, si és el preu de la unitat. I els reagrupats haurien de ser prou generosos com per fer-vos un lloc al timó si us hi incorporeu. O que sigui al contrari, m’és ben igual.
Si no ho feu no compteu amb el meu vot, no penso malgastar el meu vot per a que no arribeu ni a obtenir un sol escó. I que consti que conec una dotzena de persones que pensa com jo… a saber quants són els milers que ho fan a tota Catalunya.
Joan | dimarts, 27 d’abril de 2010 | 11:16h
Tots els voluntaris i gent de tot arreu que ens hem deixat la pell no ens mereixem un personatge tan aprofitat i interessat.
Cal refexionar i no dividir més l’independentisme, de la qual cosa tu ets un expert.
Que en penses d’aixo?
http://somnoticia.cat/2010/09/14/denuncien-solidaritat-a-lagencia-de-proteccio-de-dades-acusada-de-fer-spam/#comment-6113
i aixo:
http://somnoticia.cat/2010/09/14/denuncien-solidaritat-a-lagencia-de-proteccio-de-dades-acusada-de-fer-spam/#comment-6114
Plega!
Prou defer mal
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/957/desmuntant/reagrupament
Hola Uriel,
Ahir vaig poder escoltar-te a Palafrugell, en una de les presentacions de SC i sentir de la teva boca una pinzellada del què el teu partit proposa.
T’havia escoltat alguna vegada per TV i al igual que ahir, hi ha una cosa que valoro especialment de tu i d’alguns altres membres de SC i és la passió.
Ja està en perill d’extinció i la majoria de votants hem anat perdent la fe, o confiança o com n’hi vulguis dir. Perquè per la gent els polítics s’han convertit en simples funcionaris, amb seguidors cecs de partits que militen perdent la pròpia opinió, o pitjor, sent individus que busquen el seu propi benefici i prou. I això és molt trist i decebedor.
Reconec que d’idealistes ja en queden pocs, jo desitjo que vosaltres ho sigueu, però sobretot espero que la força que traspuen els teus discursos no es perdi en l’aire i sigui per fotre un cop a la taula quan calgui, davant de qui sigui, portant la contraria encara que puguis plantejar-te si has escollit el camí correcte. Uriel, tira endavant. No perdis mai els teus ideals, lluita per ells, pensa moltes nits el perquè un dia vas voler lluitar pel teu país i sigues ferm en això, potser serà el far que et guiarà quan hi hagi mala mar, que hi serà.
Bueno, plego que m’envelo…
Jo i moltes persones creurem en vosaltres, només us demanem que intenteu complir el què dieu. S’aconsegueixi el què s’aconsegueixi. Us farem costat. Perquè hi ha persones assegudes en les butaques de les vostres presentacions que estimen massa el seu país i necessiten creure que hi ha una sortida, que tirarà endavant i que aquesta il.lusió no és un miratge. Hi creiem i hi lluitem a petita escala, en els nostres pobles, però necessitavem un partit com vosaltres que tingués la veu forta per plantar cara i fer valer el què som.
Uriel, Força. No dubtis la tens dins teu!
Susanna (idealista perduda :P)