Un nou paradigma sobre les possibilitats de l’independentisme polític d’esdevenir majoritari s’està obrint pas al nostre davant a partir dels resultats de la Consulta sobre la independència.
Des de fa ja alguns anys sostinc que és possible una acumulació de força política independentista, fins a esdevenir majoritària, a través d’una estratègia clara i diàfana que plantegi la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència.
Una estratègia independentista clara, amb un missatge clar, sense contradiccions que desorientin i allunyin l’electorat sobiranista que dubta de la nostra coherència i honestedat. És a dir, sense contradiccions com voler tornar a compartir projecte de Govern amb companys de viatge que voten en contra de les mocions municipals a favor de la Consulta mentre formen part del govern espanyol que ens espolia. Com tampoc ens convindrien companys de viatge que en nom del catalanisme prefereixin donar llarga vida a un autonomisme esgotat i que ens escanya, enlloc de prioritzar el referèndum d’autodeterminació.
L’independentisme ha de ser clar i valent, i en base a aquesta aposta estic convençut que pot esdevenir, d’aquí a uns anys, la primera força política de Catalunya. Llavors seran els altres els qui voldran pactar amb nosaltres! Aquest ha estat el camí de l’SNP a Escòcia i aquest és el camí que necessitem a Catalunya.
Les xifres de la Consulta parlen per elles mateixes. Si comparem les dades de la Consulta –amb només 2,3 milions del cens cridat a les urnes, el que representa menys de la meitat de les quasi 6 milions de persones que poden votar en unes eleccions- amb les dades de les últimes eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, el Sí a la independència, amb 449.312 vots ja supera en vot absolut al resultat de l’independentisme institucional d’ERC: 416.355 vots.
Si projectem aquests resultats al total del cens, el Sí a la Independència superaria de llarg el milió de vots, esdevenint la força més votada en unes eleccions al Parlament (CiU va treure poc més de 900.000 vots).
El % sobre el cens d’aquest ‘SI’ és del 19,5%, superior al resultat del 17’7% sobre el cens aconseguit per CiU, així com superior al del PSC que es va situar en el 15’5%.
Crec sincerament que el temps està donant la raó als qui plantegem la via d’un independentisme clar i compromès, que sàpiga acumular força amb una estratègia sense renúncies. Que sàpiga esperar des de la oposició, si no tenim prou força encara, que el poble de Catalunya ens doni, a la propera, la oportunitat, o de presidir un Govern de la Generalitat pel referèndum d’autodeterminació o bé, amb la renovada força obtinguda, aconseguir la seva convocatòria a través d’un pacte de Govern coherent. Que ningú no ho dubti, si fem les coses ben fetes aquest dia arribarà, i més d’hora del que ens pensem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Enhorabona pel bloc a Vilaweb i la feina a la Coodinadora. Des de l’òptica satírica i per continuar sumant sinergies, ens plau de presentar-te el primer llibre (anunciat a Vilaweb) a l’entorn del fenomen de les consultes. Es tracta de “Referènding!”. Espero que t’agradi.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/165649
Tots els voluntaris i gent de tot arreu que ens hem deixat la pell no ens mereixem un personatge tan aprofitat i interessat.
Cal refexionar i no dividir més l’independentisme, de la qual cosa tu ets un expert.
Uriel
Coincideixo en el desig i la visió del “momentum” polític. Però crec que haurà de passar un cert temps abans que es donguin totes les circumstàncies necessàries.
Hi ha una tendència evident que ens va allunyant de l’Espanya autoritària i paràsita, però cal tenir en compte que aquesta desconnexió emocional encara no és prou majoritària, hi ha una part important del 80% que no ha votat que encara no té tan clar que la independència sigui la solució. Cal paciència, i trobar el moment oportú.
A tot això Espanya sembla decidida a donar l’empenta final que ens aboqui cap a la independència, increible. Entre PP, PSOS i TC ho estan aconseguint a marxes forçades. Ara cal que els polítics d’aquí demostrin que saben conduir-ho adequadament.
Josep
Completament d’acord amb en Joan.
Uriel, siusplau, queda’t a Esquerra i deixa de capitalitzar personalment els rèdits d’unes consultes populars organitzades sense intencionalismes partidistes. Cada vegada que apareixes als mitjans com a portaveu de la Coordinadora m’és més difícil fer entendre al meu entorn escèptic que el moviment de les consultes no és políticament partidista.
On volem anar amb un portaveu conegut prèviament i paral·lela com a diputat d’Esquerra… em sembla vergonyós!
Uriel, siuspalu, no maregis la perdiu!
A quina foça política pertanys? Estic plenament d’acord amb el que dius, però simplement ho dius per aplanar-te el camí a la poltrona, portar vots en Putxi, i ell compensar-te. Funciona així la política, oi?.
Si vols creadibilitat, surt d’Esquerra si tens collons!!! i treballa per la independència. O simplement treballa!
Catalunya no es mareix la classe política actual.
Completament d’acord amb tu amic Uriel, ara cal però que els teus (ERC) s’estrellin per tornar a fer pinya amb una direcció renovada sense botiflers ni arreplegats i junt amb Reagrupament i d’altres aplanar el cami vers el referendum nacional tot i que abans s’ha de votar tots plegats al Parlament per això, i aqui ens cal el compromis dels polítics coratjosos que com tu desafiant la disciplina mesquina del partit apostan per la llibertat del nostre país. Visca la terra! Mori el mal govern!
Uriel com sempre la claves. A Esquerra li cal una estratègia transparent per poder recuperar la credibilitat que la ciutadania li està negant en les últimes eleccions. Els líders actuals són incapaços de liderar-la (i la prova és l’estratègia electoral i opaca actual). Calen líders nous!