Uff, il·lustració

El que escriu, el fet de ser tota una incògnita en el seu anonimat i la foto dels mitjons, ha fet que la vagi seguint regularment.

Avui vull destacar-la perquè subscric cada una de les paraules i el missatge que transmet en aquest post.

Siusplau llegiu-lo, perquè és justament això.
Què fàcil seria ser no-nacionalista, és a dir, no estar justificant cada dia, cada minut, el fet de que t’estimis el teu país i vulguis tenir allò que tots els altres paísos tenen.

Perquè s’ens critica i s’ens insulta per voler el mateix que els demés tenen? Haig de demanar perdó per voler tenir una selecció? i el més trist, quants catalans (que s’hi consideren!!) es van alegrar que “España” guanyés ahir el partit? Qué trist, Al meu barri (de bcn) van ser desenes els coets i els crits d’alegria quan “la roja” va guanyar. Com ens podem alegrar que guanyi el país que ens prohibeix que nosaltres juguem? la gent no ho pensa això? que cony passa? hem d’estar contents perque quatre catalanets hi juguin?