Uff, il·lustració
UN BLOC QUE NO VOL DEIXAR DE SER-HO
 |
| Estic cansat del meu “estil”
He intentat sempre renunciar a un “estil” concret, però el cert és que l’estil que un agafa sol ser l”estil que li és més natural, més fàcil de primeres. Jo, acostumat a tirar sempre pel camí fàcil, m’he vist abocat a un “estil” del que em costa sortir. Aquest dibuix que us ensenyo és només una mostra. Tendeixo a fer aquest tipus de persones, de dibuix, (cada cop les vaig fent millor, que no vol dir bé), però és sempre aquest. N’estic cansat i l’única manera d’aconseguir altres resultats és a base d’esforç i de molta feina. Crec que evolucionar et manté viu i que quedar-me amb allò fàcil, no és una opció. |
| Anar a Uff.cat |
| index d’autors |
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
no deu ser fàcil canviar d’estil.
pel poc que he dibuixat dóna la sensació que surt el que surt de dins
suposo que es pot modificar però suposo que caldra molta feina fisn atrobar quelcom que et satisfagui més
molta sort… estarem atents
Uff, també dic jo! això de l´estil crec que és el que dius tu, practicar practicar practicar, mirar molts altres autors i quedar-te amb el que t´agrada i et sents còmode, i sobretot, que estigui justificat per la finalitat del treball també a més de ser propi, inconfusible, bla bla bla. Però això són només paraules.
A més, l´estil va variant a cada treball. Jo crec que inclús els autors amb més experiència de vegades no saben ben bé quin estil han d´adoptar per cada treball. En definitiva, crec que no ens hauria de preocupar massa, l´estil ja et trobarà a tu!
Encantada de coneixer el teu blog, estan molt bé aquests descobriments que fas!Salut.
Juju
Hola Jordi!
T’he trobat tot guaitant la web de Tipika que et dóna molt bones referències!Tot buscant dibuixos infantils per decorar la secció infantil de la biblioteca us he anat trobant. Tot un art aquest del dibuix que envejo! Pel que fa a l’estil, jo crec que és difícil de canviar en un tres i no res, crec més aviat en una evolució tan minsa que un no se n’adona que l’ha canviat fins que no es veu, amb el temps, a través d’un resultat que et fa sentir un “carai” que et sorprèn d’allò més. T’escric per dos motius, un no és rellevant però l’inclouré perquè no quedi buit, no sabia que hi havia pintura de pissarra !!!me l’apunto per fer-la servir a casa meva. Jo de fet la faré servir per escriure! I el segon motiu era per donar-te la meva opinió sobre el procés de canvi d’estil, a mi em va passar amb la poesia!
Felicitats per les il.lustracions i el blog!
I per ser justa, ja que jo t’he “espiat” i no t’he comprat res (jajaja) et deixaré veure el meu blog, si t’inspira algun dibuix…li poso lletra!!!!
xperunforat.blogspot.com
rakel