En contra:

Bon article d’investigació de Sergi Picazo “Seat, Q3 i la
síndrome de la por” en la revista Directe. És un
anàlisi documentat, informatiu, clínic, detallat de les
negociacions laborals i una exposició clara de la problemàtica de
la Seat.

Ens assabentem del que era d’esperar, però amb tot de dates:

• . La Vanguardia i el Periódico tracten el conflicte
  des del punt de vista i dels interessos de la patronal, creant el
  clima de por per a que els treballadors espantats congelessin els
  salaris.

• .La UGT va fer la puta i la Ramoneta, com de costum, el
  pilota de la patronal i va proposar de congelar els salaris i així
  mantenir els llocs de treball. La CGT i i CCOO s’hi varen oposar.

• .LA CGT no apareix citat en cap dels diaris catalans que
  varen donar cobertura al conflicte: El País, el Punt, El
  Periódico, la Vanguardia. “Un exemple de discriminació de
  les posicions crítiques”.

• . Referèndum per a congelar salaris. En aquest país es
  permet als treballadors referèndum per a congelar-se els salaris,
  però no per a declarar la república o treure a la Monarquia. . Els
  treballadors espantats per els mitjans amb un acomiadament massiu,
  varen votar d’auto congelar-se els salaris.

• Sembla que la patronal, a més a més de la submisa UGT, té
  com a negociadors als directors de diaris. Son els nous negociadors
  tapats al servei de la patronal. Son els creadors de l’atmosfera de
  por i els que pressions per a congelar salaris, degut a la crisi.

• El govern fa cantó a la patronal

•  

El govern ajuda milionariament a les empresses i es descuida dels
treballadors. El sector automobilístic és un paradigma exemplar.
Amenacen en fabricar cotxes als països de l’est, i el govern corra a
donar-los ajudes. A vegades ni tan sols donen excuses. Els polítics
corren a ajudar a la patronal. Ni tan sols la patronal ha de sortir
al carrer i manifestar per a obtenir les milionàries ajudes. Una
telefonada als polítics i ja està. Ni tan sols telefonen els
presidents de les multinacionals. Ho fan fer als seus secretaris.
Aquests empresaris quan tenen beneficis no pugen els salaris als
treballadors. Però congelen els salaris, quan no tenen els
beneficis previstos, o les vendes de cotxes previstes.

Per a què el govern amb diners de tot ha d’ajudar milionariament
a la venda de cotxes, quan no tenen suposadament diners per a comprar
bicicletes. . Nosaltres els que hem pagat les quotes de bicing, a
l’estiu no hi han mai prou bicicletes. Sembla que quan es tracta de
dotar empresses municipals, de tots, alternativa als cotxes, no hi
ha diners.

I les empresses que amenacin d’anar als països de l’Est, com han
fet els de la Seat, se’ls hauria de multar per joc brut, i els que
acompleixin l’amenaça hi hauria d’haver un boicot nacional, estatal,
oficial a tots els productes de l’empresa que marxi, especuli, i
deixi al carrer a milers de persones.

Hem de reconeixement als treballadors de la Seat un alt esperit de
sacrifici. Aquest treballadors varen decidir en referèndum lliure
congelar-se els salaris, per què havien llegit en els diaris que si
no es congelaven els salaris, l’empresa acomiadaria 1500
treballadors. Deixant de banda les reiterades i saberudes traïcions
de la UGT, hi ha en la decisió dels treballadors una gran
solidaritat, i l’engany dels mitjans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!