Ahir vaig conèixer un rodamón, el vaig convidar a sopar i vam xerrar de física quàntica. És cubà i es va doctorar el 2010 en Física, però l’estat espanyol no l’hi convalida. Es pensa que és culpa meva i ja no em parla.
L’Otto era tan amant dels cap-i-cues que llegia cada dia el diari Ara.
En un país llunyà, es van treure pancartes i cartells, es van prohibir 140 webs, es van censurar desenes de diaris (amb entrada de policies a la redacció inclosa), es van agredir milers de persones i ferir-ne més de mil i es van investigar 750 alcaldes. Era allò democràcia? En tot cas, el tirà no
Ens venen una llei xaruca, que ni tan sols ells acaten i que ni tan sols ells van votar. És una llei antiga, retrògrada, feixista i atrofiada. I a més, n’empren l’article més dur per anul·lar-nos, manu militari.
Hola, Joan, sóc l’Enric. No em truquis a la feina, que m’espien. Com? M’han intervingut el telèfon. Llavors, et truco al mòbil? No, que també està punxat. I doncs? Truca’m a casa, camacurt.
Va intentar atropellar-nos, entre la Renfe i la llei mordassa, però vam començar a queixar-nos. Creia que mataria el nostre poble, entre l’espoli fiscal i la desinversió, però no ho va aconseguir. Pensava que l’esclafaria, entre els atacs a l’escola i el menyspreu als Mossos, però no va poder. Tenia clar que l’aixafaria, entre les
És possible la marxa de Planeta? Diu que se’n vol anar, però a on anirà? Potser tramen anar a Mart. Mentrestant, nosaltres volem anar a la lluna.
Vull un nu del teu cos, un fresc dels teus ulls i un frec pam a pam. Tens la clau del meu cor i el cau del meu bé. Ets tot i més.
Algunes persones de Gavà ho neguen tot: els ferits de l’1-O, la suspensió de drets, l’holocaust i, fins i tot, la vaga del 3-O. Aquests éssers són negacionistes.
Només un cec és incapaç de veure que l’escola catalana és semblant a altres escoles del món: les i els mestres es lleven ben d’hora ben d’hora i hi deixen la pell, l’ànima i, tot sovint, la veu, en una feina ben maca: ensenyar Idiomes, Mates, Tecnologia, Música, Història, Naturals, EF, EVP… en una aula
Temps era temps hi havia, en un país medieval, un rei que humiliava el poble, amb retallades de la llibertat d’expressió, de premsa, d’internet (tot i que encara no existia), de salari, de privacitat i de drets civils en general. Fins i tot, va arribar un dia que va empresonar dos trobadors, pel sol fet
Arran de la independència, el Sr. Rajoy fa boicot als productes catalans, i ara ja no compra suro empordanès per a les ampolles de Rioja, sinó que ara el va a buscar a Rússia, a bord d’un helicòpter de la Guàrdia Civil, juntament amb en Jaume Matas.
Cada dissabte, les meves cosines van a un centre comercial per comprar roba de marcar, i així anar a la moda. Avui els he dit que cal domar – i dominar- la moda, abans que ella ens domini a nosaltres.
Núria, m’han dit que volen empresonar els líders de l’ANC i d’Òmnium, és cert? Sí, i a 750 alcaldes catalans, pel sol fet de pensar diferent que el règim. I què hi puc fer, per ajudar? Doncs, col·laborar amb aquestes entitats, per exemple. Com? O bé fent-te’n soci o bé comprant-ne material, revistes, enganxines o
La Soraya s’havia operat, ara ja era una dona, malgrat els seus genitals. Un dia va anar a una sala de festes i un home amb el nas blanc de coca anomenat Alberto se la va emportar al llit. Quan va veure el seu membre, li va dir: I ara, què faig? Tu mama, mamut