Entre una cosa i l'altra

Val la pena complementar l’apunt del 10 de maig («De Jordi de Capadòcia a Jordi Puntí de Manlleu») amb algun comentari sobre el marc polític i religiós de l’època de sant Jordi, la inexistència del qual (entre els anys 270 i 303) transcorre tota en terres romanes. La Capadòcia, per exemple, és província de l’Imperi des del 17 aC.

Així mateix, des de mitjan segle I aC els romans dominen la regió mediterrània del Pròxim Orient. Hi han instaurat les províncies de Síria, Judea i Aràbia, que corresponen grosso modo als estats actuals de Síria, Líban, Israel, Palestina i Jordània. Durant el segle I dC, a Judea s’hi viuen dos fets de gran transcendència: d’una banda, el naixement del cristianisme; de l’altra, la destrucció del Segon Temple de Jerusalem l’any 70, episodi catastròfic per al judaisme.

L’any 132 els jueus es tornen a alçar contra Roma en la revolta de Bar Kokhebà. L’emperador Adrià arrasa Jerusalem, la reconstrueix com a ciutat romana, en canvia el nom pel d’Aelia Capitolina i prohibeix als jueus d’entrar-hi (135). També com a represàlia, la denominació de Judea ―que remet a ‘jueu’ i ‘judaisme’― és substituïda per la de Síria Palestina. S’estableix una nova divisió territorial: província de Celesíria (Syria-Coele al mapa), amb capital a Antioquia; província de Síria Fenícia, amb capital a Tir; província de Síria Palestina, amb capital a Cesarea Marítima; i província d’Aràbia.

Per completar el dibuix de l’època, convé recordar que al segle III, i malgrat les persecucions, el cristianisme ja s’ha propagat pel Pròxim Orient i per bona part de l’Àsia Menor (Tars, Capadòcia, Efes, Nicea, Colosses, etc.). Aplega, a més, comunitats molt considerables tant a l’Àfrica (Alexandria, Cirene o Cartago) com a Europa (força ciutats gregues o Roma). Ben aviat, al segle IV, Armènia, Geòrgia i el mateix Imperi Romà l’adoptaran com a religió oficial.

Un home del final del segle III, natural de Judea o de la Capadòcia, soldat de l’exèrcit romà i de religió cristiana: en això, i probablement només en això, la figura de Jordi sembla prou versemblant…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!