Entre una cosa i l'altra

Toni Casals Guàrdia

Vic, capital de la pseudociència

23 de febrer de 2019

Es veia a venir que Àgora Vic acabaria cobrant entrada. Ara, finalment, la veritat es sense dissimulació: Àgora Vic vol ser un negoci Enguany tornem a trobar l’escut de la ciutat al programa d’Àgora Vic (23 i 24 de febrer). L’Ajuntament hi col·labora de nou i cedeix dos espais més respecte a les edicions anteriors: els

Llegir més

L’Ajuntament ens deseduca: Àgora Vic

20 de febrer de 2018

(Article publicat a El 9 Nou, 16 de febrer del 2018) Un any més tornem a trobar l’Ajuntament com a col·laborador d’Àgora Vic, que celebrarà la tercera edició d’aquí pocs dies. Àgora Vic (AV) és una jornada de conferències sobre «desenvolupament interior», «autoconeixement», «coaching», «vida plena», etc. Aquestes denominacions, utilitzades pels organitzadors i conferenciants, n’amaguen d’altres

Llegir més

Relectura de Marcial: Marcial i Carmènion

23 de maig de 2017

L’Institut de Relectura ens envia l’informe següent sobre Marc Valeri Marcial. MARCIAL I CARMÈNION El notable renom de Marc Valeri Marcial (Bílbilis, ~40 ―~104) no es correspon amb el mèrit de la seva obra. Serveixi d’exemple l’epigrama LXV del llibre X, en què l’autor mateix es dibuixa com un home obtús i d’escassos recursos emocionals.

Llegir més

Literatura i crítica (II): Joan F. Mira i Víctor Català

1 d'abril de 2017

L’artista de Víctor Català, que «sent com ningú els falliments de la seva obra», esdevé el professional «permanentment insatisfet» de Joan F. Mira «La prosa –tant si és un simple article com una novel·la sencera– ha d’aconseguir que semble fàcil allò que en realitat és molt difícil», afirma Joan Francesc Mira. Per això escriure «et

Llegir més

Carrers de Ceret, lliçó de nacionalisme francès

31 de gener de 2017

Els noms originals, catalans, es limiten a conceptes bàsics i domèstics (vell, nou, passejada) i designen l’entorn immediat (el barri, el castell, l’hospital). El nacionalisme francès no els voldrà aprofitar ni traduint-los. Els abolirà, doncs. La modèstia d’aquests noms se substituirà pels mites i lemes de la nació nova: Republique, Liberté. Altres rètols adoctrinaran el poble amb el record de patriotes exemplars: catalans

Llegir més

Sobrar-hi o no sobrar-hi

6 de gener de 2017

«Els humans hi sobrem», diu X, «som una nosa. Fem tant mal! Liquidem espècies, ens assassinem entre nosaltres, alterem el clima, desgraciem el planeta». Més enllà de nosaltres no hi ha guerra ni discòrdia. Però tampoc hi ha pau ni concòrdia; ni treves, justícia o clemència. Només hi governen les lleis físiques, que no obeeixen

Llegir més

Trump, Moore i Lichtman

26 de novembre de 2016

Dels poquíssims que van pronosticar públicament la victòria de Donald Trump (tres o quatre humans i un sistema d’intel·ligència artificial anomenat MogIA), no n’hi ha dos de més oposats que Michael Moore i Allan Lichtman. Un mateix pronòstic, dos encerts ben diferents. El dia 28 de juliol Michael Moore va publicar les «Cinc raons per les

Llegir més

Ens tocarà la Grossa

6 de novembre de 2016

Tinc moments d’optimisme, estones i tot. Deu ser frívol, això, en dies tan emboirats com els que vivim a Occident. Però jo em faig la il·lusió que dimecres al matí ens haurà tocat Clinton i que taparem uns quants forats. Em recreo en el que asseguren d’ella els entesos: és la política més ben preparada de la

Llegir més

Geòrgia i Jordi

7 de juliol de 2016

A partir del segle XII es va difondre la creença equivocada que el nom de Geòrgia derivava de Jordi (en concret de Γεώργιος, Gueórguios, Jordi en grec). Però Geòrgia deriva de گرجی, Gurji, paraula del persa antic que designava aquella terra. La semblança fonètica entre Geòrgia i Gueórguios, innegable, és purament casual. Fer derivar Geòrgia

Llegir més

Literatura i crítica (I): La fragilitat de l’artista segons Víctor Català

28 de juny de 2016

Al «Pòrtic» de Caires vius, Víctor Català descriu de manera exacta la fragilitat de l’artista: (…) La fortalesa perforadora del parer aliè és extraordinària i es necessita d’una serenitat de visió, d’un sentiment de convicció i d’un instint de defensa més extraordinaris encara per a resistir-li. L’artista, el cercador-obrador de bellesa, precisament per l’altíssim sentit que

Llegir més

Umberto Eco i la memòria (I)

21 de juny de 2016

Nét, estudia de memòria Arran de la mort d’Umberto Eco (19 de febrer del 2016), ha tornat a circular la carta que el 3 de gener del 2014 l’escriptor va adreçar al seu nét des de les pàgines de L’espresso. «Estimat nét, estudia de memòria», la va titular el diari. Eco hi defensa sense complexos

Llegir més

Jordi de Capadòcia, soldat cristià de l’Imperi

26 de maig de 2016

Val la pena complementar l’apunt del 10 de maig («De Jordi de Capadòcia a Jordi Puntí de Manlleu») amb algun comentari sobre el marc polític i religiós de l’època de sant Jordi, la inexistència del qual (entre els anys 270 i 303) transcorre tota en terres romanes. La Capadòcia, per exemple, és província de l’Imperi des del 17 aC.

Llegir més

La revolució educativa de Sala i Martín pot esperar

12 d'abril de 2016

Economia en colors, el programa de TV3 dirigit i conduït per Xavier Sala i Martín, va dedicar un capítol al sistema educatiu. Més endavant, d’aquest programa se’n va fer un llibre amb el mateix títol (Ed. Rosa dels Vents, 2015). Arran de la publicació del llibre, Pere Cardús va entrevistar l’autor per a Vilaweb. Segons

Llegir més

Ajuntament de Vic: una de freda i una de calenta

23 de març de 2016

Luri reivindica un sentit comú a contracorrent dels tòpics dominants, un sentit comú que faríem bé de recobrar i de no perdre  I M’arriba per atzar una bona notícia: l’Ajuntament de Vic ha encarregat a Gregorio Luri la conferència sobre Balmes de la festa major d’aquest any. Quin encert! Ja em començo a mudar per

Llegir més