I
Llegeixo la introducció d’un llibre de receptes. En dues pàgines escasses hi trobo una bona mostra d’usos i costums del nostre temps.
- El jo pren la paraula i, amb el sentit del ridícul en suspens, exhibeix una peripècia biogràfica que consta de dos actes: una època difícil i un canvi alimentari que transforma tota la vida. Vaig fer un canvi no només en el meu estil d’alimentació, sinó també en el meu estil de vida. / Vaig descobrir els cigrons en un moment de la vida en què tot eren desajustos. / L’apogeu va arribar amb el descobriment dels cigrons. / Els cigrons em donaven una injecció d’energia tan gran que em mantenia despert i amb una gran vitalitat tot el dia.
- El canvi transformador agafa volada espiritual. Els cigrons em van portar a menjar net i a voler eliminar tot allò tòxic de la meva vida.
- No hi falten, per descomptat, ni la desconfiança envers el coneixement científic ni l’atracció per creences d’altres menes. Vaig buscar filosofies alternatives, diferents de les que m’havien ensenyat a la universitat.
- L’èxit del canvi escapa a la capacitat normal de comprensió. L’emotivitat i la sentimentalitat es desboquen. L’energia, la vida i l’optimisme que em transmetien els cigrons van ser increïbles. / El meu amor pels cigrons és una història apassionada. / Sento com si parlés d’un primer amor, com si estigués perdudament enamorat dels cigrons, però és que és així i penso que així seguirà sent.
- Frases i cigrons es van esquitllant del camp de l’alimentació al de la curació. Amb els cigrons tots els meus mals van desaparèixer, la meva energia va créixer exponencialment i la meva creativitat i el meu entusiasme van florir com si la primavera hagués ressorgit en mi. / A l’extraordinària incorporació dels cigrons a la meva alimentació no només hi atribueixo la meva recuperació física, sinó també la mental i la transformació emocional. / Els cigrons són un elixir. / Els meus pacients surten de la consulta convençuts que els cigrons seran la panacea que els farà arribar al seu estat de salut més bo.
- La fe dóna un cop de mà a les curacions. Tinc una fe indiscutible en el poder curatiu dels aliments.
II
El text és exactament així, però el lector perspicaç ja s’adona que alguna cosa no lliga: els cigrons, d’alt valor nutritiu, tenen baix nivell de glamur i costa veure’ls com a protagonistes del receptari. El lector perspicaç els pot substituir pel que li vingui més de gust: les amanides, els fideus, els sucs verds…
Siguin cigrons, amanides, fideus o sucs verds, els aliments es deuen avergonyir amb tanta paraula inflamada i frase rebotida. Ells ja prou que fan la seva feina, prou que dòcilment es deixen tallar, trinxar, esprémer, batre, liquar, coure, menjar… Si els pertoca ser amargs, no es descuiden l’amargor; tampoc s’equivoquen ―que se sàpiga― quan han de ser picants… Es comporten d’acord amb la seva naturalesa. Compleixen amb la seva composició. Però el temps nostre, desagraït, projecta damunt d’ells il·lusions místiques, els carrega de responsabilitat, els atorga poders o els fa ser xarops i antibiòtics.
El llibre en qüestió ha tingut un gran èxit. A casa mateix l’hem fet servir sovint, i si unes receptes són delicioses les altres encara ho són més. Segur que aviat tornarem a buscar-hi idees. També és segur que jo no tornaré a llegir la introducció.