Un breu article publicat a Tribuna Catalana fa uns mesos i que segueix d’actualitat…
Des del planeta Mallorca, a la galàxia Perifèria, hem de reconéixer que per qualsevol democracianòfil i defensor dels drets col·lectius dels pobles, el moment actual que viu el Principat és observat amb sana enveja. Per posar només dos exemples, ja ens agradaria que el nostre problema fos si posam al preàmbul del nostre estatut si som una nació o no, i no si els terminators que ens governen deixaran un tros de terra sense destruir. O si l’alternativa a un govern més d’esquerres que nacionalista és un govern més nacionalista que d’esquerres i no haver de triar entre un govern més dels hotelers o més dels constructors, o més de l’Opus Dei o més dels Legionaris de Crist.
Sabem que qualsevol avanç que aconsegueixi el Principat és un avanç per al conjunt de la nació catalana, però ni que sigui perquè a un servidor li han trencat el cap més d’una vegada per afirmar que els Països Catalans són una nació, ara volem fer aquest recordatori al nacionalisme del Principat: La nació va de Salses a Guardamar i de fraga a Maó. La nació són els Països Catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una nació sense poble, un poble sense estat, una llengua que no és reconeguda, una tradició que com passa a la veïna Espanya amb els toros, intenta eclipsar la gran riquesa cultural de les terres on alguns nostalgics persistim en la idea de que podrem ésser lliures algun dia.
La realitat, tristament cada cop més lluny de l’irlandesa i més prop de la bretona, Catalunya corre el perill d’acabar essent un mite, l’historia d’una civilització avançada, tolerant i culta que fou diluida per les succesibes migracions de barbars dessesperats que s’aferraben al somni disfresats de catalans sense entendre que ere el fet i no l’aparença el que ens distingie.
Catalunya no ha estat més un país imperialista, si no al contrari, més be ha estat, un un país colononitzat a través de la història, al igual que la resta dels països del mateix ambit cultural que l’envolten, com per exeimple el País Valencià.
La acció de Jaume I el conqueridor (de femelles), va se més una resposta a la colonització pacífica per part dels àrabs, que va anar esdevenint en un avassallatge amb la obligatorietat de l’islam a la població no àrab, la existència de la excavitut en el món àrab, el segrests i venda d’esclaus, i que els conflictes territorials dels hereus àrabs crearen més inseguretat, migracions i morts, que el setge i la reuperació del govern àrab per part de la població autòctona dels “països” encapcelada per Jaume I. Que va establir una total convivència fins al segle XVI amb la resta la població àrab quand van ser expulsats per la la Inquisició i el Consejo de Castilla.
I Jaume I, va voler donar independència als diferents territoris i el seu àmbit administratiu, amb total pluralitat i no en un Estat centalista a Saragossa de la Conona d’Aragó. Al meu parer en bon criteri, per que nos comportem com a bons germans, entre iguals i no amb avassallatges de uns als altres.
Com desprès el regne d’Espanya no ha sabut respectar, la pluralitat dels pobles i les nacions que la conformen amb una actitut absolutista de vassallatge i quasi de Castella és Espanya, que deu n’hi do.
El Principat de Catalunya el que deu fer és participar-hi, amb respecte i igualitat a la resta de països que l’envolten del mateix ambit cultural. Com per eixemple ho fan el països baixos del Benelux, o Portugal respecta a Galicia sense avasatllatges.
Això no és un blog. És un recull d’articles.
La nació catalana són els Països Catalans, i l’objectiu indefugible és crear un Estat que englobi tots els territoris dels Països Catalans, aquesta és l’única via que tenim els catalans d’arreu dels Països Catalans per normalitzar la nostra nació a tots els nivells!
LA NOSTRA TERRA SÓN ELS TERRITORIS DE PARLA I GENT CATALANA
LA NOSTRA LLENGUA ÉS LA CATALANA QUE ES PARLA DE SALSES A SANTA POLA I DE FRAGA A MAÓ SENSE OBLIDAR L’ALGUER.
LA NOSTRA GENT ÉS AQUELLA QUE PER NAIXENÇA, VINCLES DE SANG O D’ADOPCIÓ ES SENT IDENTIFICADA AMB LA CULTURA I LA HISTÒRIA DEL NOSTRE PAIS.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
18 de gener de 2007 Dilluns de Sant Antoni
Acab de sentir per Icat fm que t’han detingut. A vegades no queda més remei que plantar-se i abaixar el cap. Això és el que tu has fet assumint les conseqüències. Gestos com aquest ens donen coratge per seguir lluitant. Esper que no t’enprenyin gaire, però me tem que ara mateix et deus estar barallant amb ells per que per es seus collons que deun voler que xerris espanyol… Ja mos contaràs.
Salut i independència!