El bloc d'en Titot
Francesc Ribera
No ens hauria de venir de nou comprovar com els noticiaris manipulen les notícies per a distorsionar la informació i aconseguir que la gent que ho escolta prengui una consciència errònia del que passa.
No ens hauria de venir de nou que aquests errors d’interpretació que fomenten vagin sempre en les mateixes direccions o afavoreixin sempre als mateixos.
La trola del telenotícies migdia d’avui, però, m’ha fet posar malament el dinar.
Parlant d’Hugo Chávez i del canvi de relacions diplomàtiques que ha anunciat envers Espanya, Xavier Coral s’ha referit al imminent referèndum com "aquell que obriria les portes a que Chávez es perpetués en el poder".
Amb aquestes referències que sospitosament i corporativa han estat insistentment insinuades pels mitjans espanyols (des de La Razón a TV3) es pretén que la gent interpreti que la reforma constitucional, en cas d’aprovar-se, faria automàticament de Chávez president vitalici.
Res més lluny de la realitat: la constitució veneçolana fixa actualment un límit de legislatures per a que una persona es pugui presentar a la reelecció. La reforma el que fa és anul·lar aquesta limitació. És a dir, que en cas d’aprovar-se la reforma constitucional un a persona, podria presentar-se tants cops com volgués a les eleccions, tal com passa a Catalunya o a Espanya.
Però els mitjans (ja ni goso dir "de comunicació") s’entesten en presentar Chávez com un dictador.
Paradoxalment, dels dos caps d’estat involucrats en l’incident "porquè-no-te-callas?", (Hugo Chávez i Juan Carlos de Borbón), l’un ostenta el càrrec perquè el va votar el poble, l’altra perquè el va nomenar Franco. Com pot ser que després de veure un noticiari, llegir un diari, o escoltar un butlletí, hom acabi amb la sensacióque el dictador és Chavez i el demòcrata el Borbó?
Avui veient en Xavier Coral em preguntava com es deu sentir un presentador de telenotícies sabent del cert que allò que està llegint és una mentida?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ha dit que la victoria al referendum el perpetuaria al poder, sinó que obriria les portes a que s’hi perpetués. No crec que es pugui calificar de mentida, si no és perquè tard o d’hora les lleis biologiques son inexorables per tothom.
El cap d’esta espanyol, en canvi, no només el va nomenar Franco, sinó que el seu carrec és vitalici i hereditari. Això sí que és perpetuar-se al poder, esquivant, fins i tot, les lleis de la biologia!
Presidents com Hugo Chàvez, Daniel Ortega, els hi fan mooolta porrrr, hi diríen i manipularíen qualsevol qüestió, per fer-los quedar malament, i va i nosaltres ens ho creiem, si home, que es pensen que no veíem el que feien els antics i reals dictadors d’aquests països i comparem amb el discurs polític dels actuals! Potser si que no són perfectes, i no sabem com s’acabaràn les seves presidències, però una cosa si que sabem, sense ells amèrica llatina està i estarà robada i preduda!! Potser que espanya no faci callar tant i controli el que fan les seves empreses, com UNION PENOSA, a segons quins països i hauràn de callar ells de vergonya!!!
Endavant amb les lliberacions nacionals!!!
hola, titot.
sé que no és lo tema d’esta actualització, però bé.
ahir vaig comprar lo disc de mesclat, i m’ha sorprés la portada. porto una estona mirant-me-la, i encara no li he tret lo suc. què representa lo sofà i les quatre espardenyes?
Aquests diuen el que els hi convé i el que volen…I bé, la cara que se li queda després de llegir una trola deu ser aquesta mateixa…
Boníssim el disc de Mesclat, s’ha d’escoltar amb precaució que s’enganxa moltíssim…és una passada! Felicitats,us ha quedat de p.m!
Per cer, has provat mai de llegir al revés "català"? jejeje!! Doncs això!
Salut i moolts concerts!!!
L’evolució de la cosa va així: com els crancs.
Primer, entre la gent més o menys progressista es va posar de moda posar al mateix sac els liders més o menys revolucionaris –Castro, per citar-ne un d’emblemàtic– i els liders imperialistes (allò de tant li fot que es digui Stalin, Castro o Hitler). Aquesta pràctica en principi semblaria que hauria d’honorar als propis progressistes, és com dir be! però… "al tanto" que no tot és tant bonic. És a dir, fer una autocrítica, però en lloc d’aplicar-nos-la a nosaltres mateixos, aplicar-se-la al veí –que, a més, és l’únic que ha tingut pebrots o possibilitats d’aplicar els canvis socials que reclamem–.
Ara la moda és posar-hi –al sac– els revolucionaris sols.
M’emprenya una mica que et fiquis amb en Xavi Coral perquè és el meu idol sexual.
Salut.
Ep Titot! Suposo que dissabte aniràs a la mani dels trens. Vejam si tornes a cantar com vares fer a la del Som una nació.
Tornem a coincidir amb poques hores de diferència.
Francesc… em sembla que aquest post l’has escrit des del total desconeixement del que diu el projecte de reforma constitucional de Veneçuela.
Concretament, l’article 230 diu:
Artículo 230:
El período presidencial es de siete años. El Presidente o Presidenta de la República puede ser reelegido o reelegida de inmediato para un nuevo período.
El remarcat és meu… i crec que ho deixa força clar. La reforma no indica pas que per reelegir el president s’hagi de fer una votació, sinó que pot renovar el càrrec de forma automàtica, sense passar per les urnes.
Això no és una perpetuació en el poder?