El bloc d'en Titot

Aquí és on vaig acompanyar divendres a Josep Maria Cantimplora per que hi fes una actuació. No desvetllaré on és per respecte als aborígens rosincs que ho tenen com a espai alliberat de guiris i pixapins.
És la nostra gent a Roses, una colla del rotllo que feien un sopar en una caseta de pescadors i havien programat en Cantimplora. Vaig accedir a dur-hi l’encaputxat de Rupit atès que l’endemà un servidor hi tenia concert. Concretament a la Ciutadella de Roses amb Muchachito Bombo Infierno i els Discípulos de Otília.
Vam fer l’actuació i vam marxar sense poder-los veure en dansa, se’ns esperava a Castellfollit. Hi ens esperava la nostra gent a la Garrotxa.
El concert de Roses va anar millor del que podíem esperar. Estàvem programats a les 10 del vespre i la cosa havia d’anar bastant clavada. Les 10 és una hora molt intempestiva però amb tot i això uns quants centenars de persones van assistir al nostre concert amb una bona dosi de complicitat, que, fet i fet, és el que buscàvem.
A Castellfollit hi vam arribar amb el fuet al cul però encara ens vam haver d’esperar. Hi tocaven els Empalmaos. Quan van acabar vam haver de muntar-ho tot i això va voler dir gairebé 3/4 d’hora d’espera entre grup i grup. No era un bon dia per fer provatures d’aquestes perquè estrenàvem tècnic de llums, l’Àlex, i portàvem un tècnic de so suplent, l’Ismaelita, que era el primer cop que ens feia. Però vet aquí que ens en vam sortir. A Castellfollit també vam aconseguir moltes complicitats.
Després van tocar els Renecs de Xai i, encara després, hi va haver sessió disco. Vam acabar tardot, tardot. O d’horota, d’horota, depèn com es miri.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!