a Blanes (La Selva) el 2006 i a Sant Llorenç de Morunys (La Vall de Lord) el 2007.
Arriba un moment de l’stage que m’entra un fort vertígen. Queda menys d’una setmana per l’estrena i comences a veure que les mancances s’acumulen, que hi ha moltes coses que ja haurien d’estra solucionades i que encara no ho estan. Que ens hem oblidat de detalls importants i que potser ja no som a temps d’incorporar-los. Sempre passa el mateix. I és un mal moment per perdre els nervis, per desesperar-se, per discutir-se. Però també és difícil evitar-ho. Si més no per mi. De cop tot comença a sonar pitjor del que preveia. Potser no sona pitjor, però a mi m’ho sembla.
Afortunadament ara ja sé que és una fase habitual dels stages i que, més o menys, tot sortirà bé; amb alguna renúncia dolorosa pel que fa a algun detall -possiblement- intranscendent.
Com que ho sé, no m’he de preocupar. Això és conseqüència directa de la mateixa dinàmica d’assajos i a aquestes hores és conseqüència també del cansament de tot el dia.
Per tant…
anem a fer unes cerveses i demà serà un altre dia.
Refiem-nos de l’experiència en stages, al final, sempre es fa tot, al final sempre acaba bé!
Foto- L’Eudald i en Xevi Captevila s’ho miren amb més optimisme
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si sou supersticiosos o no, però sempre podeu donar la culpa al dimarts 13. Ara si demà us passa alguna cosa no sé…
Molta sort!
Els porquerencs tenim moltes ganes d’AraMateix…cap a quina hora del divendres tindrem el plaer de veure’us en acció??
L’autoexigència forma part de l’èxit! sou collonuts!
ei, això ja ho tenim aquí, unes preguntetes a vore si les pots contestar:
-el concert es fa sota cobert?
-cap a quina hora tocareu?
-el preu de l’entrada, del beure ja ens ho trobarem…?
gràcies company!
Prades al Baix Camp, titot