El bloc d'en Titot

És evident que hi ha una diferència clara entre un ajuntament administrat per individus designats des d’un partit feixista i un d’administrat per persones escollides per sufragi universal entre els ciutadans.
Ara bé, l’anomenada “transició espanyola”, lluny de significar una democratització de l’estat espanyol i un procés d’alliberament dels seus ciutadans, va resultar ser una actualització dels objectius que havien dut Franco a l’Ebre.
L’anomenada transició espanyola va ser un procés destinat només a habilitar democràticament les conquestes de l’ejército nacional, que en cap moment es van qüestionar.
La modernització del franquisme exigia una reforma estètica de l’Estat per aconseguir una bona harmonia de formes amb la resta d’estats europeus i això és el que es va fer aprofitant la defunció del dictador.
En aquest sentit, l’estat, sense renunciar al fons, va cedir en alguns aspectes de la forma, com ara permetre que el poble pogués triar els seus governants, o si més no, que li semblés que podia. El cas del canvi de model d’administració dels consistoris locals n’és un exemple.
I és cert, repeteixo, que hi ha una diferència evident entre els dos models.
Ara bé, crec que és una frivolitat celebrar les virtuts d’una democràcia espanyola que només existeix en la imaginació d’aquells que en van tenir prou amb un canvi estètic del franquisme i dels seus objectius: la unitat indivisible d’Espanya i la defensa del model capitalista: objectius principals del règim actual.
Em sembla una grotesca una burla celebrar la democràcia d’unes institucions, la participació en les quals està sotmesa a una llei de caràcter feixista com la llei de partits.
Em sembla que el que cal és aprofitar el model actual d’ajuntaments per avançar des dels pobles i ciutats cap a la construcció d’un model democràtic nacional català, però que en cap cas es pot celebrar el canvi de model com una victòria de la democràcia.

La resta, aquest rebolcar-se en una retòrica bonrotllista de les virtuts de la democràcia espanyola, que ens deixa triar alcaldes i regidors (que buenos on los padres escolapios que nos llevan de excursión) em sembla que té més a veure amb la pornografia onanística que amb l’assaig polític.