Terra i llibertat

L’independentisme i sectors diversos de les classes populars catalanes ja van denunciar amb tota claredat la maniobra immobilista, anticatalana i antipopular, que suposava la constitució espanyola del 1978, el derrotisme polític dels pactes de la Moncloa del 1979 i l’entronització del sindicalisme pactista. Les lluites contínues dels últims anys contra el desmantellamentde l’”estat del benestar” i en defensa dels drets socials han mostrat el caràcter poc democràtic de
les institucions que ens governen. En tots aquests casos, podem comprovar que, quan sabem i denunciem el que vol fer l’oponent, adquirim consciència de què cal fer per influenciar decisivament en l’equilibri final i obtenir, a la llarga, un resultat més avantatjós per la majoria social. Fer, doncs, que les classes populars treballem per assolir una consciència de la nostra pròpia tasca, en aquests moments, és el propòsit d’aquesta invitació a la Trobada per la Unitat Popular.

El moviment popular per la independència té un objectiu concret, disposa de molta autonomia i de gran capacitat organitzativa i de mobilització. Ara bé, la manca d’un full de ruta propi de les classes populars i la creença d’alguns que amb un programa i uns dirigents carismàtics ja n’hi haurà prou, deixa una gran capacitat de maniobra a les classes dominants, que copen institucions, centres
de poder i mitjans de comunicació. Aquestes classes dominants saben molt bé quina és la seva tasca i usen i usaran tots els seus poders per:

a) Reorganitzar els seus efectius per portar la lluita popular cap a les institucions, desproveir-les de qualsevol nucli de poder propi i mantenir trencada la nació.
b) Dirigir el procés en benefici propi o acceptar tractes i pactes amb l’Estat espanyol per crear una nova solidaritat entre les elits d’aquí i d’allà.

En paral·lel amb el moviment popular per la independència, i connectat amb ell per vasos capil·lars s’ha produït un moviment popular de radicalització democràtica. Les actuals crisis no passen per la reforma d’Espanya ni per la reconstitució de formes d’Estat caduques, sinó per l’activació popular
d’un procés constituent on es redefineixin de manera teòrica i pràctica els conceptes clàssics de la política i l’economia per crear un nou model de societat: nous drets i noves formes de garantirlos; nous mecanismes participatius d’organització política; un nou model de relacions econòmiques basat en posar al centre de totes les polítiques les persones i l’entorn natural, l’economia popular, la justícia social, la solidaritat internacional i la cultura com a eina alliberadora.

Mentrestant, l’ofensiva capitalista contra el conjunt de les classes populars ha posat en evidència tant el miratge de l’”estat del benestar” com la debilitat dels actuals instruments institucionals – sindicats, partits – per defensar els milers de persones desprotegides i empobrides que estan sent expulsades violentament de la vida econòmica, social i política, com en les pitjors èpoques de l’estat liberal. La radicalitat d’aquesta ofensiva ens ha fet entrar en una altra època històrica, que obliga a replantejar- se les formes de lluita i d’organització de les classes populars en la creació d’una nova societat.

La Trobada per la Unitat Popular l’entenem com l’inici d’un procés de discussió i reflexió per teixir,construir i donar sentit a això que anomenem la unitat popular; que ha d’ajudar-nos a caminar cap a la ruptura democràtica i la transformació social. Un espai de debat que no acabarà el dia 30 de novembre, si no que en serà el tret d’inici. Volem que sigui un espai de discussió per debatre quins són
els temes prioritaris i les línies d’acció política comunes en els diferents sectors o àmbits de treball, i alhora compartir debats estratègics sobre alguns dels reptes que actualment tenim:

1) Elaborar un full de ruta per a la independència compartit pels moviments socials transformadors i organitzacions polítiques rupturistes.
2) Definir les bases del nou model de societat que volem, quines estructures i quin modelsocial, econòmic i cultural voldríem que fossin discutides en la creació d’un nou estat.
3) En aquest procés de transformació social radical pel que optem ens cal analitzar com s’articulen les lluites, el contrapoder i la lluita institucional.
El procés és accelerat; les possibilitats són moltes. Cal crear espais on aquelles entitats, associacions, sindicats i moviments socials i polítics que treballen per un nou model ens posem a debatre, de manera urgent, sobre com forçar aquest procés de ruptura democràtica, com lligar els seus distints components en una mateixa consciència i incidir-hi en els respectius tempos polítics, i posar les
bases constitutives del nou estat democràtic de drets i justícia social que calen en aquest moment històric.

La Trobada per la Unitat Popular és, doncs, una invitació a crear aquest espai de debat estratègic, tasca a la qual cridem i convidem a participar, el pròxim 30 de novembre, totes les persones i col·lectius compromeses amb la transformació nacional i social, convençudes que cap de les dues per separat és possible.

Països Catalans, 6 de novembre del 2013