Terra i llibertat

El cap de setmana a l’antiga Fàbrica Fabra i Coats del barri de St. Andreu de Barcelona, la XES, la xarxa d’economia solidària, va convocar la segona Fira de l’Economia Solidària. Prop de 200 empreses, entitats i associacions es van aplegar al recinte; són entitats que desenvolupen la seva tasca, les seves relacions de producció, els seus objectius en un sentit força diferent al que ho faria qualsevol empresa que segueix creient en el fatídic sistema que anomenem capitalisme.

Més de 10 mil persones van arribar el cap de setmana del 26 i 27 d’octubre 2013,  a l’antiga fàbrica tèxtil per tastar, dialogar, preguntar, reflexionar, enamorar-se d’unes altres maneres de treballar, de construir societat, de generar feina…Amb pocs mitjans, amb idees, amb la força de les voluntats, i de les relacions, amb una manera diferent de fer feina….
Feina que podria no ser equivalent a treball, o podria no ser sinònim de treball que deriva d’una paraula llatina, tripalium que vol dir tortura.
També des de l’economia solidària es vol impulsar una nova manera de fer feina que no sigui el treball derivat del tripalium.

El sector de l’economia solidària i social s’expandeix malgrat no hi hagi incentius, ni ajudes, ni suport institucional; l’absència del Conseller Puig a la Fira, per exemple, evidència que poc l’interessa al Govern la Generalitat aquest sector; en tot cas, menys mal que no va venir l’esmentat Conseller ens hauria fet malbé les alegries i les ganes, però potser algun gest significat sí que hauria d’haver tingut aquest govern dretanós i poc implicat amb les causes socials i humanes.
Finalment, l’economia solidària com moltes PYMES (s’ha de reconèixer també), petits comerços, etc.. són la base i el que segurament ens haurà de permetre generar ocupació. Ara bé, necessitem generar ocupació i no a qualsevol preu, ni tampoc en unes condicions indignes que és el que en aquests moments pretenen les patronals, i els governs dretanosos de Madrid i Barcelona (de l’autonomia Catalunyesa). En aquests sentit, el sector de l’economia solidària, malgrat les dificultats, és qui pot garantir aquestes condicions dignes en els llocs de feina, i evidentment, la lluita sindical coherent i desempallegada de susbvencions i compromisos que la lliguen massa a les institucions i al sistema. Cal un canvi molt important en el sindicalisme del país.
Avancem doncs en la construcció d’espai autònoms,  veritablement sobirans; avencem doncs en la construcció de les veritables condicions d’una independència per canviar-ho tot.