Terra i llibertat

Tercera generació de refugiats palestins, Rafeef Ziadah, de 34 anys, va néixer a Beirut. La família -els avis eren de Haifa i d’un poble prop de Jaffa- es va traslladar a Tunísia en 1982 després de la invasió israeliana del Líban. Rafeef es va doctorar en Ciència Política a la Universitat de York, a Torontó (Canadà). Té nacionalitat canadenca i des del 2011 viu a Londres. Treballa en la oenegé britànica War on Want i és una de les responsables de la campanya BDS (Boicot, Desinversions, Sancions) que propugna el boicot contra Israel. És coneguda com a poeta. La seva «poesia parlada» -fa representacions i videos- és part del seu activisme. «Com a palestins és molt difícil separar l’art de la política, perquè tot en la nostra vida és política», diu. Aquesta setmana ha estat a Barcelona.

ENTREVISTA DE MONTSERRAT RADIGALES PER A EL PERIÓDICO (digital)

continua

– La campanya de boicot ha tingut alguns èxits notables. Què pretenen aconseguir?

– L’objectiu de la campanya és pressionar a l’Estat d’Israel perquè canviï la seva política cap al poble palestí i posi fi al seu sistema de colonialisme, ocupació i apartheid. El moviment BDS té tres demandes: la fi de l’ocupació i el desmantellament del ‘mur de l’apartheid’, la igualtat per als palestins que són ciutadans d’Israel, i la tornada dels refugiats palestins.

– I quin efecte creu que té al Govern o en la societat israeliana?

– L’objectiu és sacsejar a la societat israeliana, fer que s’adoni que la forma en què viuen, oprimint a una altra nació, és inacceptable. Internament, el canvi no ve de la societat israeliana, així que l’objectiu de la campanya és pressionar a Israel en l’àmbit internacional. Mostrar-los que la gent amb consciència a Europa, Amèrica, o Àfrica no continuarà tractant a Israel com un Estat normal mentre es comporti com si estigués per sobre de la llei.

– Hi ha moltes persones, inclosos alguns israelians oposats a l’ocupació, que boicotegen els assentaments però que consideren que el boicot a tot Israel és contraproduent. Vostès no distingeixen?

– La política d’assentaments és part de la política del Govern israelià. No hi ha separació, perquè Israel controla tot el territori des del Mediterrani fins a el Jordà. Per descomptat que el boicot als productes dels assentaments i les noves directrius de la Unió Europea són un pas en la bona adreça, però la fi és acabar amb l’ocupació.

– Hi ha qui considera que el boicot acadèmic castiga els sectors més lliberals de la societat israeliana.

– No és un boicot contra acadèmics israelians individualment sinó contra les institucions. De les universitats israelianes surten els arquitectes que dissenyen els assentaments i el mur, o els equips militars que s’usen als territoris ocupats.

– Alguns pensen que per a alguns activistes del BDS el problema no és solament l’ocupació sinó l’existència d’Israel. Vostè accepta l’anomenada solució dels dos estats?

– Jo defenso les tres demandes de la campanya BDS, tant si és un Estat, o dos, o un bilió d’estats.

– No m’ha contestat. Si hi hagués un acord per a un Estat palestí al costat d’Israel, ho acceptaria?

– Podria jo tornar a aquest Estat que es diu Israel? Aquesta és la qüestió. No sóc jo qui defineix a Israel en termes d’exclusivitat ètnica. Jo solament acceptaria un acord si inclou el dret a la tornada.

– Creu que amb la seva política el Govern de Netanyahu afavoreix involuntàriament a la campanya*BDS?

– El Govern israelià és el seu propi pitjor enemic perquè es comporta com un Estat paria. I com més ho faci, més gent se sumarà a la campanya de boicot.