Terra i llibertat

Aníbal Quijano, sociòleg i filòsof peruà, ens recorda que “América, la modernidad y el capitalismo nacieron el mismo día”. Nosaltres hi afegiríem que, conjuntament amb Amèrica, la modernitat i el capitalisme, també el mateix dia nasqué Europa. Estem parlant d’un mateix dia: el 12 d’Octubre de 1492.

Per això, enllà de la lluita -certament imprescindible-, que avui es viurà en molts llocs del nostre país en contra del feixisme i a favor de la llibertat, cal recordar que avui és el Dia de la Dignitat d’Ameríndia i amb ells, al costat dels pobles d’Ameríndia, el dia de les persones i els moviments que arreu del món, vivim, lluitem i criem un altre món que deixi enrere el món de l’horror, el món del “sistema dels 500 anys”, tal com l’anomena Noam Chomsky. Aquest és el sentit de la crida mundial que fan els pobles d’Ameríndia per celebrar el 12 d’Octubre com a “Minga mundial por la Madre Tierra y la Dignidad”.

En aquest marc publiquem, a continuació, l’escrit de l’amic i mestre Jean Loup Herbert “1492-1992: 12 d’Octubre”. L’escrit compta ja més de vint anys, però creiem que, en l’essencial, és plenament vigent.

1492-1992: 12 d’Octubre.

Europa es prepara per fer el salt d’una gran etapa en el seu procés d’unitat el 1992; i, com tot ésser col·lectiu, cerca en la seva memòria i el seu patrimoni per definir la seva identitat en aquest moment de metamorfosi.

Des de l’inici d’aquesta dècada, s’han posat en marxa diverses iniciatives (1) per commemorar el Vè Centenari del que fou simultàniament la conquesta del Regne musulmà de Granada, l’expulsió dels jueus de la Corona espanyola i el viatge de Cristòfor Colom a Amèrica.

Europa, tot intentant de reconstituïr-se en la seva memòria, commemora així el seu naixement i inscriu la seva actualitat en la llarga durada. ¿No és una bella ocasió per a tots els pobles meditar sobre les diferents profunditats històriques que nodreixen el seu dinamisme present a l’estil de les obres de Toynbee, Needham, Barudel…?

La Península Ibèrica és un cas exemplar del que estem parlant. Fortament marcada per la presència fenícia, jueva, romana, cristiana, musulmana; extrem occident de la Ruta de la Seda a través de la qual li fou aportat el paper, l’arròs, el cotó, la irrigació, l’agronomia, les matemàtiques, la medicina… i totes les ressonàncies espirituals de l’Àsia, propera i llunyana, que esclatarien en l’esplendor d’Al Àndalus: alt moment de diàleg de religions, de savieses i de savis (2). Moment feliç en el qual les dues riveres de la Mediterrània, l’africana i la del sud d’Europa, vivien del mateix alè i al mateix ritme, on Gibraltar constituïa un estret punt d’unió entre pobles i continents.

Aquestes matemàtiques vingudes de l’ Àsia central, rellençades pel Papa de l’any 1000 (Gerbert, Silvestre II), permetrien ben aviat l’eclosió de Galil·leu i Newton, així com Ibn Arabi, Ibn Roshd, Maimònides, Ibn Gabiral, l’eclosió de Tomàs d’Aquino, Bacon, Duns Scott, Ramon Llull.

La Península Ibèrica, per les seves grans universitats, biblioteques, escoles de traductors de Toledo, Saragossa, Vic, Ripoll, Barcelona… serà un magnífic condensador d’energies d’on fa cinc segles Europa pren el seu impuls.

Aquest impuls, reflectit en la data de 1492 fou alhora portador d’iniciatives i de destruccions, d’ombres i de llums. El que fou afirmació d’un costat, comportà exili o voluntat de domini de l’altre. No oblidem que el mateix Marx considera aquesta data com l’alba del colonolianisme, del racisme i del capitalisme, de la qual cosa els amerindis en foren les primeres víctimes. La seva represa de la paraula espiritual i política després de cinc segles de resistència és exemplar i ve a coincidir i reunir-se amb el gran concert dels pobles del Tercer Món. En el moment que Amèrica s’obre a totes les seves energies afroamericanes i ameríndies (religions del Brasil, música dels Andes, teologies de l’alliberament del Tercer Món…) seria contrari a la independència d’aquests pobles situar-los en una identitat principalment o exclusivament llatina.

Com ho ha reconegut la mateixa Comissió dels Drets de l’Home de les Nacions Unides el 1977, el 12 d’Octubre és també el Dia internacional de solidaritat amb els pobles amerindis (3).

Aquest Cinquè Centenari, si hom vol ser fidel a la universalitat concreta de la nostra època -i no restar fixat en anacronismes- ha de ser l’ocasió per una trobada simbòlica de memòries plurals, tot emmirallant-se en la pluralitat de veus que composaven la civilització d’Al-Andalus.

Trobada també de les savieses i de les espiritualitats capaces de clarificar el projecte científic-tecnològic contemporani (4), en el qual la recerca de sentit clarifiqui i ordeni l’activitat de la raó.

(1)

– Reunions regulars dels ministres de cultura de l’Europa llatina i dels països llatino-americans des de l’inici dels anys 80.

– Viatge del Papa a la Verge de Saragossa i a Santo Domingo.

– Preparació de l’exposició universal a Sevilla (40 milions de visitants previstos).

– Projecte d’un mercat comú dels països “ibero-americans”.

– Jocs Olímpics a Barcelona.

– Nombrosos col·loquis, publicacions i viatges turístics…

(2)

– Veure els treballs dels grans arabistes i islamòlegs: Asín Palacios, Levy Provençal, Joan Vernet (Allò que Occident deu als àrabs, Ed. Sinbad, 85), Mikel de Epalza (Jueus, cristians, musulmans d’Espanya, Ed. Le Cerf 1987) i la útil vulgarització sobre aquest tema de S. Hunke: El sol d’Al·là brilla sobre Occident (Albin Michel).

(3)

– Primera reunió dels pobles amerindis organitzada a Mèxic per la Unesco , a iniciativa de Nadjm Oud Din Bammate.

(4)

– Col·loqui de Córdova, 1979 “Ciència i consciència” (Ed. Stock). Seguit del Col·loqui de Tsukuba el 1984 “Ciència i símbols” (Ed. Albin Michel, 1986). Col·loqui de Venècia, “La ciència i les fronteres del coneixement”, Unesco 1986. (Ed, du Félin, 1987).