Tian Riba Bloc

Martin Luther Quim Torra va néixer nostàlgic. I aquest enyor el trasllada al to, als textos i a la mirada. No ha tingut un somni, viu en un somni. I malgrat tot, el president ha exercit per primera vegada com a tal amb un discurs que serveix per donar moral a la tropa i que té virtuts i omissions. Els encerts? Situar el projecte independentista en el corrent guanyador dels drets civils i polítics i l’apel·lació a la complicitat de la Catalunya i l’Espanya -diguem-ne- republicana. L’omissió és que en la dialèctica o referèndum pactat o independència no sabem el com, més enllà que ja no hi ha terminis i sí unes eleccions a la vista després del judici del Suprem. Uns en diran eixamplar la base; els altres, carregar-se de raons, els altres, xantatge; uns altres, processisme, i uns altres diran que no som afroamericans. Però almenys el govern ha recuperat argumentari. Ara només falta que Nike fitxi un indepe per a la campanya “Just do it”.