Ara, 1-9-12:
Hi ha moments en sembla que tot s’accelera. Europa situa la independència de Catalunya en el marc de la negociació internacional. Un coronel espanyol amenaça en treure els tancs al carrer. I el pare de la pàtria deixa sense marxa enrera al govern si no hi ha un concert que no es creu ni Standard & Poor’s.
Pujol és molt clar en una cosa: si es menysté el pacte fiscal, dret a decidir. Però, què vol dir? Hisenda pròpia? Independència? I aquí és on practica el noble art que ara denuncia i en el que ell ha excel.lit. Si… però és molt difícil.
Justament, Quim Monzó es queixa a la revista Jot Down que CiU “són uns tios que sempre van fent la puta i la Ramoneta”. Posim 400 grams de puta i 450 de Ramoneta. Avui 300 de puta que de Ramoneta ja en tinc. “Aneu a cagar a la via”, conclou.
I aquest és el perill. La independència és sexi. Però si anem fem la puta i la Ramoneta i ens perdem en el realisme màgic del que parla Enric Juliana, acabarem fent el ridícul. O sigui, que a la Ramoneta se li ha girat feina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!