Anotacions rizomàtiques

Difussió i recepció en els darrers anys

     La història d’aquest article pioner arrenca amb una primera publicació en el número 0 de la Revista d’Assaig i Investigació Sarrià sobre temes comarcals de la Marina Baixa, editada des de Callosa d’en Sarrià per l’OAALC “Salvà-Pérez Miralles” en primavera de 1998. Immediatament després el vaig difondre en les Actes del Congrés Nacional d’Estudiants d’Estadística, organitzat pel Departament d’Estadística i Matemàtica Aplicada de la Universitat Miguel Hernández , cel·lebrat a Altea (la Marina Baixa) entre els dies  24 i 25 de setembre de 1998.

     Un any després, en primavera de 1999, el professor Esteve Clua Julve (de la Universitat Pompeu Fabra) se’n va fer ressò i el va incorporar, entre comentaris, a la bibliografia d’un article seu, titolat “Distància lingüística i classificació de varietats dialectals” i publicat a en el número 26 de la revista internacional de filologia Caplletra (editada per l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana – IIFV—i allotjada en el servidor de la Xarxa Universitària “Joan Lluís Vives).  

     Posteriorment, en l’any 2004, apareix editada l’obra col·lectiva Dialectologia i recursos informàtics, coordinada per Maria Pilar Perea (del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona), dins la col·lecció Lingüística Catalana de la impremta universitària PPU. Dins aquesta obra col·lectiva, en la primera part dedicada a Les Tecnologies informàtiques aplicades a la dialectologia, hi torna a haver un altre article d’Esteve Clua, titulat “El mètode dialectomètric: aplicació de l’anàlisi multivariant a la classificació de les varietats del català”, entre les pàgines 59-88, on la citació bibliogràfica del meu article pioner va acompanyada de majors reconeixements explícits. Val a dir que, com a fruit d’aquestes consideracions, eixe article iniciàtic de la Revista Sarrià es recomana com a bibliografia dins el Seminari de Llengua Catalana (orientat a l’estudi de la variació territorial) en el marc de la Llicenciatura en Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra. 

     Fins aquest punt, aquell article ha acomplit el seu destí, beneficiant amb noves aplicacions metodològiques sobre la nostra llengua, aportant un nou punt de vista panoràmic que permet aprofundir en el desenvolupament científic de la filologia catalana i sent incoporat en el repertori bibliogràfic acadèmic de la dialectologia. Vegeu per exemple Jordi Colomina, Dialectologia catalana: introducció i guia bibliogràfica, Alacant: Universitat d’Alacant, 1999. 

Condicions biogràfiques de producció
     Quan vaig elaborar pel meu propi compte eixe article dialectomètric, en pla completament autodidacta i sense cap ajut oficial, em trobava treballant en el Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Callosa d’en Sarrià (aleshores hi governava el PP i el Bloc Nacionalista Valencià, conjuntament). Als matins despatxava amb la Regidora d’Urbanisme, Rosa Montiel Ferrando, atenia les tasques encomanades,  i, per les vesprades, durant unes quantes setmanes, vaig lliurar-me a la passió científica de la dialectometria. 

Altres projectes semblants d’anàlisi lingüística multivariable
     Uns anys després, quan es va generalitzar l’accés a internet, al voltant de l’any 2000, cercant informació sobre temes semblants, vaig entrar en contacte amb el professor Hiroto Ueda del Departament d’Espanyol de la Universitat de Tòkio ubicada a Meguro-ku: és el coordinador d’un magnífic projecte titulat VARILEX. Variación léxica del español en el mundo . El professor Hiroto Hueda i jo ens vam intercanviar alguns articles per via postal i vaig rebre un paquet ben gros ple de troballes i articles seus publicats a Llatino-Amèrica i altres llocs del món. Havíem ultrapassat qualsevol límit i havíem entrat en contacte amb l’èlit de la investigació lingüística global. El professor Hiroto Ueda va afegir una citació considerada del meu article a l’extensa bibliografia del seu projecte.  

    En dades recents, en l’any 2007, m’he assabentat que l’Escola de Salzburg, amb la coordinació del professor  Hans Goebl (Departament de Romanística—Universitat de Salzburg) ha desenvolupat des de fa anys una línia d’investigació ambiciosa amb la mateixa metodologia del cluster analysis o anàlisi de conglomerats, per tal d’elaborar mapes sintètics de cartografies lingüístiques d’Itàlia, França, Àustria, Holanda, Ladínia, etc. Des de la seua web http://www.dialectometry.com/ s’ofereixen resultats d’isoglosses resumides per a grans regions europees, a més d’una aplicació informàtica específica per a dialectòlegs. Val a dir que els sociòlegs hem emprat tradicionalment les diferents versions del paquet d’estadística informàtica professional SPSS: així podríem aconseguir fer correlacionar les variables de pertinença a cada grup o conglomerat lingüístic amb altres variables socials, econòmiques, culturals i històriques (açò seria ben practicable sobretot amb dades sociolingüístiques sobre l’ús, en comptes d’aquelles que atenyen a la forma del parlar). 

     Un altre article interessant que he trobat darrerament discuteix les possibilitats del “cluster analysis” aplicat per a resumir les isoglosses habitualment monovariables dels Atles Lingüístics, té un notable interés per la seua discussió metodològica, “The Automatic Computation of Linguistic Maps with the Aid of Cluster Analysis", elaborat per Bernhard Kelle (Universitat de Friburg) i publicat al llibre col·lectiu coordinat per Alan R. Thomas, Methods in dialectology : proceedings of the sixth international conference held at the University college of North Wales, 3rd-7th august 1987. En la seua web hi ha links interessants.

 La llengua dels Països Catalans
     Des de l’Escola de Salzburg s’ha oferit un mapa dialectal sintètic dels Països Catalans, amb dades dels anys 1929-1932: cliqueu ací. Avui en dia estem en condicions de realitzar una actualització més afinada d’eixos avanços inicials, tenint en compte tot el corpus de variacions dialectals territorials recollides i publicades en els darrers anys, tant al nivell macro de tot el domini general de la llengua catalana com al nivell micro de determinades comarques catalanes i valencianes on els dialectòlegs han fet reculls exhaustius previs poble per poble. Ara és el moment d’elaborar una taxonomia lingüística comprensiva de les comarques on es parla la nostra llengua.