4.- Implicacions de l?anàlisi de
conglomerats en dialectologia.
Encara que siga a desgrat del
que s?ha vingut sostenint fins a aquest punt, no convé que ens deixem
enlluernar per les enormes possibilitats heurístiques de l?anàlisi de conglomerats.
A l?igual que la majoria de les altres tècniques d?estadística avançada, cal
valorar-la únicament com al que és, és a dir: tan sols una forma d?argumentar
ben consistent, fundada en principis matemàtics ben sòlids, que ens pot dur a
sostindre com a vàlides diferents menes de proposicions en funció de les
premisses de què partim.
A ningú se li escapa que fer un dendograma
basat en variables lèxiques pot resultar una tasca ben incommensurable i sempre
inconclosa, ja que una llengua i les seues variants tenen moltíssimes formes
lèxiques. Però dur a bon port un dendograma basat en variables morfològiques és
quelcom molt més fàcil de completar, per no esmentar si el basem únicament en
variables fonètiques (que òbviament en són moltíssimes menys o, almenys,
resulta més fàcil de determinar quines són les més importants).
Tanmateix, fetes aquestes
prevencions, també és just que ponderem allò de positiu amb què hom pot
contribuir en el camp de la dialectologia, si s?utilitza adequadament tant el hierarchical cluster analysis com
qualsevol altra tècnica d?anàlisi multivariable.
En primer lloc, és indubtable
que l?anàlisi de conglomerats constitueix una eina que pot enriquir notablement
el bagatge i els recursos de la dialectologia. No és una eina més o una eina
qualsevol, sinó una eina que pot fer avançar els dialectòlegs en el camí del
desenvolupament científic de la seva disciplina, de la mateixa manera com amb
anterioritat ha ajudat els sociòlegs.
En aquest sentit, cal destacar que els acostumats mapes
dels clàssics atles de geolingüística, en els quals habitualment només hi
figura una sola variable per mapa, poden ésser processats globalment per tal
d?obtenir un mapa sintètic final en el que s?hi reflectesca el comportament
d?incontables variables.
Amb açò es guanya que, en les monografies dialectals,
entre l?exposició descriptiva de les dades brutes i l?elaboració de les
conclusions finals no hi intercedesca només el coneixement intuïtiu: amb
l?anàlisi del cluster els dialectòlegs poden expressar d?una forma lògica (a
través de l?ús de l?estadística) perquè, per exemple, tal o qual conjunt de
pobles tenen un parlar tan similar que hi formen un grup.
A més a més, cal no oblidar que darrere tot canvi o
innovació metodològica hi subjau, latent, la possibilitat d?un canvi o addició
de perspectiva teòrica. Si la tècnica de les escales d?implicació és una
fòrmula operativa amb la que s?expressa i es reforça la teoria de la difussió o
teoria de les ones (un model súmmament senzill que prové de l?antropologia
difussionista del segle XIX i que ha estat desenvolupat per la geografia humana
sueca fa més de trenta anys), qui sap si la tècnica del cluster analysis pot aprofitar, en tant que una altra fòrmula
operativa, per a repensar i actualitzar el vell paradigma de la teoria de
l?arbre. En la meua opinió, l?aplicació de tècniques d?estadística avançada a
l?anàlisi de dades dialectals pot aportar a la dialectologia nous esquemes
teòrics, nous marcs d?interpretació.
Per últim, només em resta fer èmfasi en que
l?associació entre el dendograma de parlars i la seua distribució espacial no
és la única que podem assajar per a interpretar les seues causes i raons
últimes. Fent una anàlisi de cluster podem crear una nova variable sintètica,
la de pertanyença de cada parlar local al cluster, que és molt susceptible de
veure?s analitzada i correlacionada amb d?altres variables socials,
històriques, econòmiques i culturals a través d?altres tècniques d?anàlisi
multivariable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!