Avui t’escric des del meu xalet d’Algar,
on creixen alvocats verds del tròpic,
no diràs mai que aquest sonet és entròpic,
assoma’t i veuràs el riu, séquies i bancals;
tot estimula el tenaç orgull agropecuari,
a la terrassa gaudim de somrients convidats,
al forn es couen minxos de sabor milenari,
els xiquets corren i juguen al «pot tirat»,
entre els canyissos i el cim de Bèrnia
hi ha molts racons de natura colossal,
a la font del Moro s’abeura l’Eufèmia,
les xitxarres canten la tornada total:
«mil records per un amor amb alcoholèmia,
mil futurs per a la intel·ligència verbal!»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!