Una bona notícia per a Catalunya: el PSC no ha mobilitzat gaire el vot procedent de la immigració espanyola. Això vol dir que els descendents de la immigració: o es troben ben integrats dins el projecte nacional o han seguit abstenint-se, a les eleccions autonòmiques, tal com han fet tradicionalment. Ja vaig avisar en un post anterior que hi havia tendències sociològiques globals i estructurals de llarg termini que farien baixar la participació en tota mena de comicis, no sols els de Catalunya. Per una part, la gent d’a peu — la població súbdita sense dret a cotxe oficial– es sent molt desenganyada amb el malestar d’una classe política cada volta més professionalitzada i autista envers les necessitats de les audiències i els públics; per un altre costat, benvolguts amics de ca’n Vilaweb, estem en plena postmodernitat: triomfa el narcissisme generalitzat. En conseqüència, els espais públics de la democracia nominal i de baix perfil perden densitat. El caràcter dels candidats d’aquestes eleccions catalanes no ha ajudat massa per a engrescar col·lectivament de manera sinzera i trencar les dinàmiques entròpiques. Per a tots els que se’ls ompli la boca d’argumentaris polítics, només m’agradaria que em contestaren una pregunta: ¿QUAN IMPULSAREU UN PACTE SOBIRANISTA CiU-ERC? La resta de qüestions són dilatòries i desviacionistes respecte al tema fonamental. Han estat esgotades ja, en els darrers anys, totes les possibilitats de combinació empírica entre partits nacionalistes i espanyolistes (CiU-PSOE, CiU-PP, ERC-PSOE). Ara és l’hora de la veritat i d’agafar el bou per les banyes, sumant l’eficiència contrastada de CiU amb l’idealisme pragmàtic d’ERC.
Pense que si els catalans d’allà dalt teniu un estil polític prou civilitzat (tenint en compte que la civilització i el refinament es basen en una certa hipocresia traspassada d’inteligència instrumental), conec prou valencians conscients que — després de patir al PSOE i al PP en la Generalitat Valenciana– podem contribuir a la construcció dels Països Catalans amb una solvent capacitat de discerniment davant les perversions ideològiques. Per tot això, podem escriure — negre sobre blanc– que qualsevol pacte mixte i espuri que impossibilite el pacte de supervivència nacional CiU+ERC no sols serà una perversió generador d’identitats confussionàries, sinó també un error estratègic que més tard pagarem tots: el rellotge biològic de la nostra pàtria, única i múltiple, té uns ritmes molt concrets (amb dates de caducitat incloses per als escenaris de futur).