Anotacions rizomàtiques

 
<— Clica damunt la tarja per ampliar i visualitzar millor

      Aquesta antologia de poemes en homenatge a Ovidi Montllor de Brosquil Edicions reserva algunes característiques especials que incrementen el seu valor com a text documental: a) és una antologia inclusiva, no està realitzada amb l’usual cannibalisme de certs mitjans literaris, s’han tingut en compte moltes propostes líriques ben diverses només per cel·lebrar la memòria cívica i el testimoni d’excel·lència artística d’Ovidi Montllor; b) consegüentment, el seu llistat de participants constitueix un cens ben aproximatiu i ben fiable dels poetes en actiu en llengua catalana, especialment al País Valencià; c) hi ha dos pròlegs de Manuel Rodríguez-Castelló i Antoni Gómez on s’explica amb paraules ben clares el bandejament mediàtic i institucional que va patir el nostre Ovidi, tant amb governs del PP com del PSOE; d) conté alguns poemes dedicats explícitament amb molt de sentiment a la figura personal de l’actor i cantant d’Alcoi.

Transcrivim ací unes paraules del pròleg “Tretze anys sense l’Ovidi” d’Antoni Gómez:

“… sobre l’Ovidi ha caigut un llenç d’oblit injust i injustificable.

El silenci no ve de fa quatre dies. Ni tan sols és imputable al fet que el Partit Popular governe les principals institucions valencianes des de fa anys. El silenci ve de molt abans, de principis dels anys 80… Poc abans de la mort de l’Ovidi, quan la seua malaltia era de domini públic, la Televisió Valenciana va intentar fer-li un reportatge, una espècie de desgreuge. Com aquell que sap que ha comés un pecat i vol demanar perdó. L’Ovidi s’hi va negar. Va mantenir la dignitat fins a l’últim moment. La dignitat és una de les poques coses que tenen els pobres…”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!