Anotacions rizomàtiques

<<— clica damunt, per a visualitzar en lletres més grans

VERSOS DAURATS

                            “I tant! tot és sensible”

                                      Pitàgoras

Home, franc pensador!    Et creus l’únic que pensa

D’aquest món on la vida    esclata en tota cosa?

De les forces que tens   el teu albir disposa

Mes de tot consell teu   l’univers se n’absenta,

Respecta en l’animal   un esperit que viu:

Cada flor és una ànima    a natura desclosa;

Un misteri d’amor    en el metall reposa;

“Tot és sensible” i tot,    sobre el teu ser, actiu.

Recela en el mur cec,    un esguard que t’espia:

A la matèria i tot    un verb hi ha vinculat…

No la faces servir    en cap usança impia!

Sovint en l’ésser fosc   hi ha un Déu amagat;

I com un ull naixent    cobert per les parpelles,

Un esperit pur creix    dins la pell de les pedres.

————-

Amb aquest sonet acaben “Les Chimères”: versió en francés i valencià de Francesc Collado per a una edició de la Forest d’Arana. Gérard de Nerval (1808-1855) haurà estat foll fins el grau que ens abellisca determinar en el nostre “diagnòstic espontani” de “ciència psiquiàtrica infusa”, guiats probablement per prejudicis de caire socio-econòmic. A ell, les lletres li van permetre viatjar fins a Orient Pròxim i a Nàpols, on una anglesa el va redimir amb el seu amor; també va marcar la pauta de l’expressió melancòlica més excelsa i sonora: si el llegiu una volta, potser en necessitareu més. La seua agenda literària oculta només aspirava a la màxima unitat mística dels paganismes antics. Els versos són addictius perquè era un poeta de debò: es va jugar la vida pel paper imprés, la va perdre i ens va deixar –a canvi– el fruit agredolç d’una bellesa escrita ben autèntica. Tragèdia de la sensibilitat i condensació lírica de gama alta.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!