Anotacions rizomàtiques

¿Té
ideologia la ciència-ficció? Un dels primers que ho va suggerir fou Jesús Ibáñez,
sociòleg radical madrileny. Quan l’escriptor imagina paradisos artificials on
les noves tecnologies funcionen a les mil maravelles, és a dir, quan crea
utopies on les màquines resolen eficientment qualsevol necessitat o inquietud
humana, aleshores podem estar segurs que estem davant una ciència-ficció de
dretes: en el futur no hi haurà ni reivindicacions socials ni conflictes que
administrar. Tanmateix, els autors de ciència-ficció d’esquerres acostumen a
introduir-nos en distopies problemàtiques, on palpita l’ombra del desastre i on
cal que els individus o els grups prenguen consciència per a resoldre les
situacions injustes o de desigualtat. Hi ha molta diferència entre confiar
cegament en la capacitat de previsió
absoluta de la ciència – i del sistema que la promou–o senyalar escenaris de
futur llençats a perdre pel poder omnímode de les noves tecnologies que s’usen
contra les aspiracions legítimes de les persones. Amb la primera opció, se’ns indueix al conformisme; amb la segona, ens hem d’espavilar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!