Anotacions rizomàtiques
L'escriptura proteica front a la cultura quadrangular
AL COR DEL RIZOMA (Llibre de les Evanescències)
«Vos trencaran el vostre Rizoma, vos deixaran viure i parlar
a condició de bloquejar-vos qualsevol eixida…»
Gilles Deleuze i Félix Guattari, Rizoma
Els esbarzers de sentiments en zona d’ombria,
l’aigua semi-dolça de la desembocadura d’un riu,
la lògica difusa d’una matemàtica plena de vida,
la indefinició fonamental en el pas de la perdiu,
l’alé imprevisible d’una amant que siga atrevida,
el foc tintinejant d’una ànima perduda que sobreviu,
la palpitació incerta d’haver engendrat un fill o filla,
la decisió despreocupada que fa més alegre l’estiu,
el groc enlluernador de la pulcra sagacitat que brilla,
la possibilitat ignorada de passar alguna nit a Llofriu,
l’actitud transitòria d’una voluntat que s’allita,
el gràfic amb alçades i caigudes de dades sense fi,
l’equació no resolta de l’aire agitat que sospira,
l’informe sobre els còdols amb què es farceix l’infinit.
—
Imatge: platja d’Altea, amb el far de l’Albir al fons; necessitariem unes quantes vides successives per a contar – i mesurar i descriure i explicar– tots els seus còdols de formetes característicament sinuoses — la sinècdoque lil·liputienca de la identitat turística: quan més local, més universal! 😉
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!