Anotacions rizomàtiques

SONET LLIURE A LA MANERA DE NERVAL

PER VETLLAR UN SOMNI PRINCIPAL
                                     (versió lliure de JCOB)

Jo sóc el permanent, el donador, l’arriscat,
l’alquimista sense dogmes al Monestir del Vent,
la meua única estrella dorm un son profund,
el meu llaüt du el ritme nou de les albes;

dins la mar de l’espera, tu que m’has estimat,
retorna’m els cims blavosos, les ones d’argent,
les orquídies que vivificaven el meu cor rotund
i la clau transparent que obri totes les muralles;

Sóc jo l’Arrel o l’Esqueix?… Demòcrit o Simbeliot?
Per les teues carícies m’he convertit en galiot,
remant a la gruta on neda el teu dolç pensament;

Vaig i vinc vencedor creuant l’Estígia intermitent,
assajant a la lira de Dant — alternant els mots–
els teus sospirs cristal·lins i els teus gemecs forts.

EL DESDICHADO

                               (versió
catalana ? canònica– de Marià Villangómez)

Jo sóc el tenebrós, el vidu, l?abatut,

El príncep d?Aquitània a la torre abolida:

La meva sola estrella és morta, el meu llaut

Constel·lat du el Sol negre de la Melanconia.

Dins la nit de la tomba, tu que m?has
consolat,

Retorna?m el Posíl·lip, la mar italiana,

La flor que tant plaïa al meu cor desolat,

I la parra on al pàmpol la rosa s?agermana.

Jo sóc Amor o Febus?… Lusignan o Byron?

Dels besos de la reina tinc roig encara el front:

He somiat on neda la sirena encovada?

I dos cops vencedor he passat l?Aqueront:

Modulant a la lira d?Orfeu, veu alternada,

Els sospirs de la santa i els xiscles de la fada.

EL DESDICHADO

                (versió
original de Gerard de Nerval al poemari  Les chimères)

 Je suis le
ténébreux, – le veuf, – l’inconsolé,
Le prince d’Aquitaine à la tour abolie :
Ma seule étoile est morte, – et mon luth constellé
Porte le soleil noir de la Mélancolie.

Dans la nuit du tombeau, toi qui m’as consolé,
Rends-moi le Pausilippe et la mer d’Italie,
La fleur qui plaisait tant à mon c?ur désolé,
Et la treille où le pampre à la rose s’allie.

Suis-je Amour ou Phébus ?… Lusignan ou Biron ?
Mon front est rouge encor du baiser de la reine;
J’ai rêvé dans la grotte où nage la sirène…

Et j’ai deux fois vainqueur traversé l’Achéron :
Modulant tour à tour sur la lyre d’Orphée
Les soupirs de la sainte et les cris de la fée..

imatge: Gustav Klimt, Der Kuß, 1907/08
Wien, Österreichische Galerie

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!