Anotacions rizomàtiques

Aquest poema de Catul va ser el primer text que vaig llegir (i traduir) en llatí. Amb el pas dels anys, em van arribar dues edicions dels seus poemes, una comprada i l’altra regalada. Ja sabeu que si voleu fer una bona prova de foc per a saber si l’edició completa està ben traduïda, amb suficient liberalitat moral, vos heu de fixar en el vers “pedicabo ego vos et irrumabo”: hi ha qui ho tradueix de diferents maneres, algunes tan obliqües que es perd el sentit primigeni. Catul va ser un poeta de festa carnal i moralitat sentimental. Lèsbia era el pseudònim amb el que es referia a la seua amant, una dona casada que li va inspirar els seus versos més permanents.

CATVLLI CARMINA XLIX: “Ille mi par esse deo videtur /ille, si fas est, superare divos, / qui sedens adversus identitem te/ spectat et audit / dulce ridentem, misero quod omnis / eripit sensus mihi: nam simul te, / Lesbia, aspexi, nihil est super mi / lingua sed torpet, tenuis sub artus / flamma demanat, sonitu suopte / tintinant aures gemina, teguntur / lumina nocte. / Otium, Catulle, tibi molestum est;/ otio exsultas nimiumque gestis; / otium et reges prius et beatas / perdidit urbes”.
——————————————————————————–
He seems to me to be equal to a god,/he, if it’s ok, seems to surpass the gods,/ who sitting opposite again and again/sees and hears you ,/ sweetly laughing, misery to me, which stole/the senses from me: for when I look at you,/ Lesbia, nothing of voice is on my mouth.But the tongue slips, under the limbs/ a thin flame spreads, with their own sound/ the ears are ringing, the lights (eyes)/ are covered by twin night./ Leisure, Catullus, bothers you:/ You exalt and desire leisure too much:/ Leisure lost previous kings and/blessed towns”.

———————————————————————————-
Aquell em sembla talment un déu / Aquell, si és sagrat dir-ho, sembla que sobrepassa als déus / Assegut enfront de tu / constantment t’observa i t’escolta / com rius dolçament, això em roba, pobre de mi, / tots els meus sentits / ja que tan aviat com et contemple, / Lèsbia, gens de veu resta a la meua boca / la llengua s’entorpeix, una flama feble / flueix per sota dels membres / les oïdes tintinegen amb el seu propi so / els ulls es cobreixen d’una nit doble / L’Oci, Catul, et carrega: / t’exaltes i desitges massa l’oci: / l’oci en un altre temps va perdre a reis / i ciutats ufanoses”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!