punk's not meat

Ni civilització ni tren s’escauen massa per definir el que està passant entre Catalunya i Spain, bé entre Catalunya i Castella (com sempre ha estat). Crec que la cosa es defineix millor com a xoc entre BARRUTS I CAFRES. Arquetípicament parlant, és clar.

Està clar qui és el barrut i qui és el cafre, però no ens enganyem, no som tan diferents. Els logos nacionals respectius són extremadament gràfics per definir-nos els uns als altres i a la vegada el logo d’un podria ser el de l’altre…

BARRUTS: Els catalans tenim un burro, si un burro, un burro únic com cap altre en el món, un burro que només el tenim nosaltres. Per què serveix? Què significa? Vés a saber…. Està clar que defineix claríssimament la tossuderia nostrada i la capacitat que tenim com a poble oprimit d’intentar diferenciar-nos ni que sigui de la manera més estúpida. Es veu que els americans utilitzaven aquest burret per transportar armament fins als cims més alts i inaccessibles, era el millor, el més valent i resistent, quan ficava la directa anava fins dalt, fins on sigui. I nosaltres orgullosos. Que serveix per transportar armament i aniquilar una mica de gent? Bé, no filarem tant prim, és el nostre burro i són els americans qui l’aprecien…. Res a discutir, és com ser profe d’universitat americana; tens llicència absoluta per dir les imbecil·litats més grans que et passin pel cap i seràs respectat en terres catalanes com un portador de la veritat universal.

CAFRES: I els castellans? Ells tenen un toro de logo. Espectacular com se’ls escau. Per començar és originar-hi d’una marca de conyac. Ja està tot dit, de homes homes, res de fili prims. És valent, elegant i bravo: un gentleman ibèric, caçador de fèmines i romàntic, posseïdor moral de mig planeta (perquè l’altre mig és estúpid, ignorant i potser jueu o català). Una gran bèstia, capaç de dominar la manada i fer-la entrar amb raó de forma bastant forta, o sigui, amb banyes, vull dir envestint… Convencent per mitjà dels arguments, la raó i el sentiment vamos.

Dit tot això la conclusió és que la independència de Catalunya és a tocar, molt a prop. Per què? Doncs perquè els BARRUTS acostumen a perdurar més en el temps que els CAFRES.

L’únic que hem de fer és continuar sent barruts, el màxim que puguem. Només hem de fer el que fem amb el nostre burret català, de moment no serveix massa per a res però nosaltres insistim, el portem a fires i mercats, alguns pagesos i neorurals el tenen a les seves masies només per mirar-se’l i sobretot l’apreciem i el valorem com a únic i irrepetible quasi místic. I els castellans faran la resta, nosaltres quiets que ja sabeu com acaba la seva festa nacional, amb elegància, estil i senyoriu acaben aniquilant ells mateixos el seu toro bravo. Sense escrúpols i a sang freda el torturen, maregen i apunyalen sense cap mena de pietat.

Així entre aplaudiments descontrolats i cridant VIVA ESPAÑA! Potser apareixerà un burret català per treure el cadàver del toro del mig de la plaça.