punk's not meat

Vivim temps estranys; el món civilitzat contra els fanàtics, occident contra orient, la ciència contra la religió, la raó contra la fe. Les dos cares d’una mateixa moneda es miren i s’enfronten.

Els civilitzats i la seva superioritat moral enfonsant-se en el fang amb ulleres de sol i jugant al Candy Crash amb un iphone 27, amb moltes virtuts intel·lectuals però totalment desconnectats i amb una ment extrema, veloç i fugaç. I els fanàtics radicalitzant-se i responent a les humiliacions dels civilitzats, aferrant-se a un extremisme religiós i fugint de qualsevol racionalisme que els faria desistir i veure lo estúpids que són.

Estem assistint a la guerra final? El racionalisme violent dels civilitzats amagat i ocultat sempre sota una creença extrema, amb els científics transformats en capellans i el fanatisme religiós justificat per raons racional i econòmicament lògiques.

Al final tots plegats, humans, estem sota els dominis de les creences fanàtiques. La nostra por ho justifica tot, la raó s’ha transformat en una mena de justicier implacable que curiosament no vol ser discutit i la religió s’ha convertit en la justificació fanàtica de la impotència de l’esclau i del mandrós.

Hem deixat de ser humans, la desconnexió del cor i la ment ara és total. Ens amaguem tots darrere el nostre ego o creença per no afrontar la veritat de cara, que sempre ha estat la mateixa: la por a la mort, la malaltia i la bogeria. Pors lògiques que sorgeixen per no afrontar socialment el que segurament és el veritable propòsit humà: recordar qui som.

Els civilitzats vivim d’esquena a la mort i els fanàtics li donen significats fanàtics. Al final les dues cares de la mateixa moneda, els dos pols enfrontats que en realitat són el mateix.

Qui som?, és la veritable pregunta que la major part de la humanitat no afronta, ni la ciència ni la religió. I aquí és on recau tot, si no saps qui ets com pots actuar amb conseqüència lògica? Si no sabem el que significa ser humà com podem actuar com a humans?

En el fons tots intuïm la resposta, ja que SOM humans, no podem no ser-ho. Potser simplement hem de tancar els ulls, respirar i preguntar-nos-ho íntimament, deixar-nos ser i observar-ho.

Necessitem una mirada més elevada que ens permeti observar la realitat de la forma més conscient possible per així poder trobar solucions veritables. Però la consciència és individual, és una mirada intel·ligent, crítica, innocent i oberta a la sorpresa. Doncs com s’hi arriba sense tenir un judici prefabricat d’entrada?

La meditació ha estat banalitzada i fem veure que és una mica de hippies i new age i que només serveix per relaxar-nos egoistament però humilment sento què és l’única solució. És la solució que pot salvar la humanitat ja que ens enfronta de veritat a nosaltres mateixos sense excuses, ens separa dels nostres judicis, condicionants i contexts per a poder tenir una mirada més neta, uneix els pols, és íntima i personal, abraça les contradiccions, no és manipulable i sobretot no té dogmes morals ni religiosos, no té amos ni esclaus, ni gurus ni experts científics;  ets tu davant la cerca de la veritat, tu davant del misteri, tu davant la por, tu davant de Déu, tu davant de la raó, tu observant cada cop de més lluny, tu observant la comprensió, tu entrant en un buit etern, tu sense res on aferrar-te, tu entenent que som tots tu, tu sense ideologia, ve de l’orient i s’abraça a occident, uneix la raó i la fe, la ciència i la religió, utilitza lo empíric per navegar per lo indemostrable.

És l’espiritualitat científica l’únic camí per a la pau?