La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Un dia, durant un dinar familiar se’m va acudir de dir que en Matthew Tree em queia bé (tot i que penso que algú que es fa català voluntàriament ha de ser una mica massoquista). I des de llavors, la iaia em truca per avisar-me cada cop que en Tree surt a algun lloc: “Posa la tele, nena, que hi surt aquell anglès que parla millor que ton pare!”. Així creu que em fa un favor i, de passada, aprofita per a llançar algun dard enverinat al meu pare (la iaia viu una temporada a casa dels meus pares mentre fan obres a casa seva, i sogra i gendre no acaben d’afinar això de la convivència, tal com mana el tòpic).
- Realment domina la llengua més que, posem, el 90% dels catalans.
- A mi, els llibres seus que més m’han agradat són els autobiogràfics, que per alguna cosa sóc tafanera.
- Al web hi té molts articles penjats, a banda de la bibliografia i tot allò que es podria esperar. I ara que s’acosta la Diada, us recomano moltíssim la conferència que va fer fa uns mesos al London School of Economics (que segons la viquipèdia és la tercera institució universitària més prestigiosa del món pel que fa a les ciències socials: poca broma). Títol: La vida a la banda del rebre. Una pista: els que estem a la banda del rebre som nosaltres, els catalans. (I el meu pare a casa seva, aquests dies).
Crec que aquesta conferència (que es pot llegir en català i en anglès) l’haurien de regalar el dissabte que ve a Arenys de Munt. Als que vagin a votar al referèndum i als que s’hi vulguin manifestar en contra (si és que aquests saben llegir).
Quan vaig llegir el text, em va agradar tant que vaig decidir que m’era igual si s’ha fet català perquè és massoquista, pirotècnic o testimoni de Jehovà. Només espero que ens continuï defensant d’aquesta manera a l’exterior i, sobretot, que encomani el seu discurs a l’interior.
Em vaig emocionar tant que li vaig escriure un mail. I l’endemà ja m’havia contestat, tan amable com a la tele (i no vaig haver de buscar cap paraula al diccionari, uf!). I ara sí, iaia: no només m’agrada en Matthew Tree sinó que m’ha autoadjudicat el carnet número 1 del seu club de fans. Si algú vol el número 2, just ask.
I bon cop de falç.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola,
Jo també sóc una mica xafarder. I xafardejant pels blocs de Vilaweb m’he trobat amb aquest post. I no m’he pogut aturar aquí, sinó que m’he hagut de llegir les 25 pàgines del pdf del Matthew Tree. I només puc dir-te, gràcies per descobrir-me aquest text.