La Tafanera de Saltamartí

Dimarts 27 de novembre vaig anar a Saltamartí a la presentació del darrer llibre de l’Assumpta Montellà, El silenci dels Telers. Feia un dia per estar-se a casa, plovia i feia fred, però el fred no va arraulir a les assistents. La llibreria es va omplir. Vaig arribar en punt però ja era ple i em va tocar quedar-me al final. Al meu costat va seure, en un escambell, una noia jove i en va dir a cau d’orella que venia per l’avia i la mare que havien estat treballadores tèxtils.

La presentació la va fer la Montse, la companya d’en Gerard, que es veu que era del sindicat del tèxtil i en sap un niu de coses del treball als telers. La Montse va fer una presentació molt bonica al mateix temps que rigorosa i científica. La Montse ens va introduir d’alguna manera dins d’una fàbrica i ens va explicar que a Badalona també hi havia hagut milers de dones treballant.

En unes quantes ocasions tan la Montse com l’Assumpta es referiren al bell poema de Martí Pol: l’Elionor.

Ens explicaren el significat que tenia entrar a la fàbrica amb les trenes i haver de tallar-les per tal que els telers no se les empassessin.

La noieta del meu costat m’anava parlant amb un xiuxiueig cada cosa que deia l’Assumpta i que recordava que l’avia li havia explicat:“si si això també m’ho deia l’avia…”

La presentació va tenir l’emotivitat que l’Assumpta confereix als seus llibres i ens va fer una explicació resumida de les 21 entrevistes que publica al llibre i que donen un ventall de testimonis molt revelador.

En acabar em vaig acomiadar de la meva companya de cadira amb dos petons. Els seus comentaris jovials i frescos havien estat un bon subratllat de les explicacions de l’Assumpta.

L’endemà al matí, camí del metro, em vaig creuar amb la meva companya de cadira. Anava fresca i radiant. Es va aturar davant meu i em va deixar anar: has vist les meves trenes?. No calien més paraules. Aquella noia fent-se dues trenes feia un bonic i senzill homenatge a les milers i milers “d’Elionors” que perdent les trenes i treballant, havien fet que en aquest país  les noies avui puguin portar trenes i tenir estudis.