La Tafanera de Saltamartí
Saltamartí llibres. La llibreria de C/Canonge Baranera 78, a Badalona www.saltamarti.cat
Sembla que la beneïda fresqueta d’aquest matí ha fet recordar a molta gent que l’escola comença la setmana que ve, i han anat en massa a la Saltamartí a reclamar els llibres de text pendents; fins i tot alguns han fet avui l’encàrrec, amb cara de mal d’estómac (per la mala consciència). La barricada d’arxivadors de cartró on hi posen els llibres de cada família continua dominant, imponent, tota la llibreria. Sembla que digui “llibres digitals? Quins llibres digitals?” (i després deixi anar un riure eixordador: “ha, ha, ha!”). La veritat és que impressiona.
I prop d’aquella fortificació, la primera novel·la de la pretemporada: el nou llibre d’en Sergi Pàmies, La bicicleta estàtica. Quan veig els seus llibres minúsculs i amb una mida de lletra ideal per a curts de vista d’en Pàmies no puc evitar d’imaginar-me’l arribant a l’editorial, després de 4 o 5 anys d’espera, amb dotze DIN-A4 units per un clip, anunciant que porta el nou original, i el maquetista patint en veure’l entrar per si aconseguirà omplir almenys 48 pàgines.
Però la qualitat no es mesura a quilos ni a pàgines, és clar. I això ho demostra un autor clàssic com Rabindranath Tagore, autor de frases tan repetides que s’han convertit en tòpics, però que continuen inspirant joves que encara no han tingut temps d’avorrir-les. Doncs fa pocs mesos ha sortit un nou recull de pensaments seleccionats del filòsof indi (Pensaments d’ahir per avui), en una edició il·lustrada molt bonica. Puc assegurar que “Si plores per haver perdut el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles”, continua fent efecte. He vist una nena preadolescent llegint el llibre amb fruïció. Segurament s’apuntarà una d’aquestes frases a la carpeta… The show must go on!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Certament, la bicicleta estàtica és un llibre primet, i de lletra gran!. Algú podria dir que de poca feina i de poc esforç… i al meu entendre les aparences enganyen…
És un llibre!!
Els relats no son l’acostumat recull d’articles publicats, o pitjor encara un recull d’articles que mai s’han enviat a la redacció del diari, tampoc son un divertiment…
Certament son unes històries serioses, son unes històries sentides i que fan sentir.. sinó mireu aquesta frase del relat EL MAPA DE LA CURIOSITAT (que us el recomano molt)
Els trapezistes tenen una mirada de germà gran bala perduda que suggereix putes a cada porti tot el luxe que permet la pobresa: anar mudat els dies de festa i dur sabates de claqué (les clenxes i la ratlla dels pantalons són tan esmolades com la fulla de les navalles que amaguen a l’americana, en teoria per pelar taronges ;a la pràctica com declaració de principis)
També és un llibre mirall d’una generació o d’una gent que d’alguna manera ha viscut l’exili com a fill i el retorn a la terra a on no ha nascut… Com es pot tornar a un lloc a on no havies estat abans? Crec que en el llibre d’en Sergi Pàmies potser pots sentir aquestes preguntes sense resposta.
Sí, curt i de lletra grossa, un cop llegit algú pot dir: “poca feina”, Què me’n diríeu del colom de Picasso?: un sol traç i és un símbol universal, fàcil de fer oi que si?, doncs perquè no l’havia fet ningú abans? Se que exagero La bicicleta estàtica no equival al colom de Picasso, però el que si ens confirma que es un petit bon llibre. Senzill i curt però si era tan fàcil perquè no l’havia escrit ningú abans?