Tanco el còmic (perdó, novel·la gràfica) Shenzhen, del quebequès Guy Delisle, amb un somriure als llavis. És el tercer còmic/novel·la etc. que llegeixo d’ell –els altres són Pyongyang i Crónicas birmanas– i sempre m’ha deixat la mateixa sensació agradable. Tots tres llibres són autobiogràfics i costumistes, i expliquen la seva experiència com a dibuixant de còmic i animador en societats culturalment molt llunyanes i tirant a tristes a causa de la situació política. Malgrat que no passa “res”, enganxa el seu estil, l’humor intel·ligent (perdoneu-me el tòpic), la ironia i la manera de riure’s d’ell mateix.
Per Reis, demanaré Cómo no hacer nada, també editat per Astiberri, i que em sembla que tira més cap a l’humor absurd, de l’estil del vídeo que he enganxat a continuació (oé, oé, oé oé! Ho he aconseguit soleta!).
Seguiu llegint, please, que he enganxat un altre vídeo divertit i més comentaris intel·lectuals.
Gràcies!
El que volia afegir és que aquest vídeo d’en Delisle, fet a partir d’un fragment del seu llibre Aline et les autres, m’ha fet pensar en un autor nordamericà, Bill Plymton, que vaig descobrir per casualitat amb un nòvio que tenia, al festival de cinema de Sitges ara fa uns tres o quatre mil anys. Mireu això, que és un resum de les seves pel·lis 25 ways to quit smoking i How to kiss.
Va, i ja acabo, que avui amb això dels youtubes m’he esverat.
PS Àlex, t’has apuntat això que he dit dels Reis, encara que hagi parlat del nòvio que vaig portar a Sitges, o millor que ho sobreimpressioni a la tele el dia que hi hagi partit?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!