R d'acció

Joan Brunet i Mauri, periodista i ex-degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va visitar la Facultat de Comunicació Blanquerna per tal d’apropar als alumnes a la professió. El tertulià de Ràdio Sabadell va afirmar que no recolza les Xarxes Socials com a un mitjà seriós i rigorós per informar a la societat de què està passant. Va assegurar que la tasca d’un periodista és desvelar les injustícies, denunciar i lluitar; destapar trames, remenar el passat i deixar-se d’ambigüitats. Actualment, no és nou afirmar que el periodisme tradicional no està passant pel seu millor moment; però el convidat va insistir que no creu que la solució giri al voltant de les Xarxes Socials. Un periodista ja no filtra, analitza o contextualitza; sinó que lluita per ser el pioner en difondre la notícia, sense reflexionar-la. “Són pinzellades d’informacions, sense aprofundir ni indagar”, va concloure Brunet i Mauri. El periodista actual ha de tenir un “instint de caçador” i dedicar-se plenament al periodisme d’investigació.

Sobre la taula també es va plantejar una altra qüestió: la impossibilitat d’exercir un periodisme plural. La societat desconfia dels mitjans, ja que la majoria d’aquests són propietat d’empreses o personalitats poderoses. Joan Brunet i Mauri va assegurar que l’essència d’un bon periodista és buscar la veritat i explicar-la sense manufactures ni sensacionalismes. “No conformar-se amb tòpics ni vaguetats; sinó voler tenir una visió general i plural de la realitat”, va concloure. Els mitjans de comunicació s’han convertit en una ‘arma de combat’ entre els grans grups econòmics i financers que els controlen i això comporta que els periodistes no actuïn en funció de la seva llibertat de consciència, sinó en funció dels interessos dels mitjans que els contracten. El periodista va assegurar que la aliança entre el poder econòmic i polític han provocat una destrucció irreparable a la credibilitat dels mitjans de comunicació; però va acabar llançant un missatge encoratjador als alumnes: “Cal créixer davant l’adversitat i no deixar-se endur per quatre duros”.