Entrevista a Junior Jah
Dominicà de naixement i català d’adopció. Junior Jah, però, te sang jamaicana a les seves venes. Influenciat ja en la seva infància per la cultura rastafariana, ha visitat diverses vegades Jamaica, on ha comprovat les virtuts i les misèries del país caribeny. Actualment, resideix a Barcelona, on compagina la seva faceta musical com a compositor de música reggae amb una jornada laboral en una fàbrica de l’extraradi barcelonès, que com ell diu, “em serveix per pagar el lloguer mentres intento obrir-me camí en l’escena musical”
Quina és la teva relació amb Jamaica?
He tingut el plaer de visitar l’illa un parell de vegades. Sempre m’havia cridat l’atenció aquest país. Sóc un enamorat del reggae, del roots, de la música jamaicana. Peter Tosh, Ken Boothe, Bob Marley, porto escoltant aquests artistes tota la vida, i les seves lletres i el seu missatge han estat sempre una font d’inspiració per a mi.
Dedueixo llavors que va ser aquesta influència musical la que et va portar a visitar el país?
Si. Crec que és poden distingir dos classes de turistes que visiten Jamaica. Per una banda, tenim, com en el meu cas, aquells que visiten l’illa influenciats per la cultura musical del país. En aquest grup, també, tindriem que incloure aquells que visiten el país a causa del moviment religiós i espiritual que predomina a l’illa. I per una altra banda, tenim els turistes que jo anemo “paràsits”, que són aquells que no els importa si estan a Jamaica, Puerto Rico, Cuba o Lloret, i que únicament busquen una platja i la pulsera del tot inclòs.
Com va ser la teva experiència a l’illa, que et vas trobar allí.
Encara que soni a tòpic, em vaig trobar una terra de contrastos. Jamaica és un país fantàstic, amb una naturalesa incomparable. A totes hores pots escoltar música al carrer. Reggae, Dancehall, definitivament és un país musical. Però per una altra banda també vaig observar de prop la pobressa. Fora de les zones turístiques, el panorama és bastant dessolador. Les infraestructures són escasses, i la majoria del poblat no dispossa de recursos econòmics.
Quin tret diferencial creus que te Jamaica respecte altres païssos del tercer món?
No sóc el més indicat per respondre aquesta pregunta, perquè no he viatjat el suficient per establir comparacions entre païssos. Però destacaria per damunt de tot la espiritualitat que respira l’illa. El rastafarisme i la seva doctrina predomina claramanet. La religió està sempre present i tot el poble està entregada a ella. La música i la religió son claus per entendre Jamaica.
Has parlat del rastafarisme. En què consiteix?
Crec que el més important és que el rasta és un home lliure. Creu que a ulls de Déu tots sóm iguals. El problema del món és que està molt dividit, que no hi ha respecte i que predomina l’egoisme. Tenim que aprendre un dels altres, a estimar la naturalesa per crear un món millor. El més important del rastafarisme és que cadascú és lliure d’intrepretar i exercir la seva fe.
Una de les doctrines del rastafarisme és que consideren l’homosexualitat com un pecat. Músics prestigiosos i referents culturals al país com Bennie Man, Sizzla o Clapeton insulten i amenaçen al col·lectiu gay en les seves lletres. De fet, a Jamaica l’homosexualitat està prohibida, i fins i tot s’apliquen penes de pressó pel sol fet de ser homosexual. Quina opinió tens al respecte?
Crec en la lliberat d’opinió. I per tant estic en contra de qualsevol tipus de censura. No crec que la meva opinió personal pel que fa referència als gays sigui important o no. El que dic és que estic totalment en contra d’aquests col·lectius que demanen censurar les cançons d’aquests artistes. Pots estar d’acord o no amb el seu missatge, però ells poden opinar del que vulguin. I si no els hi agrada l’homosexualitat i ho volen expressar, ho poden fer.
No creus que aquesta postura és una mica incoherent. Una cosa és la llibertat d’expressió i l’altra permetre la discriminació i els insults gratuïts, i en aquest cas, la persecució homòfoba.
No m’interessa parlar més d’aquest tema. Ja he dit que la meva opinió respecte l’homosexualitat no crec que sigui important aquí.
Malauradament, Jamaica també és conegut per ser un dels païssos amb un índex de criminalitat més elevat. Vas tenir alguna experiència al respecte?
Només arribar ja em van advertir d’aquest fet. Que fora de les zones turístiques era molt perillós, i que sempre era recomanable anar amb un guia o amb algú que coneixes l’illa, sobretot a Kingston. Però no vaig tenir cap problema d’aquest tipus. Si que s’observava molta pobressa, però la majoria de la gent m’oferia més que no pas em demanava. La marihuana sens dubte és una excel·lent forma d’unió cultural.
Esta bé. A qui recomanaries Jamaica. Per què cal visitar-la?
Jo no sóc cap guia turístic. I no tinc que vendre el país. Si l’únic que vols és passart-se una setmana tancat en un hotel de quatre estrelles i anar de la platja a l’habitació, Jamaica és un país tant vàlid com un altre. Però si el que vols és viure una experiència diferent, tens que estar preparat. Crec que Jamaica és un país que necessites sentir-lo més que no pas veure’l. El tens de portar dins, la seva filosofia, la seva espiritualitat, la senzillesa dels seus habitants i el contacte amb la naturalesa. Del contrari, un viatge a Jamaica resultarà igual d’intranscendent que qualsevol altre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!