R d'acció

 “A diferència de Barcelona a Uruguai es viu en comunitat“

En Dario Giménez actualment treballa a una empresa de transports a Barcelona. Va començar com a repartidor i ha escalat posicions aconseguint un sou amb el que viure. Va deixar Uruguai per canviar d’aires i poder fer una vida diferent, a priori, amb oportunitats que no se li presentaven anteriorment a les amèriques. Amb aquest ja seran 7 els anys que porta lluny de casa i segons explica, el canvi li ha servit per valorar encara més el seu el seu país.

Perquè el canvi?Què és el que et porta fins a Barcelona?

La veritat: els diners, són els que mouen el món, i ja es sabut que a Uruguai, Argentina, Brasil,…en resum a tota Sud-amèrica no n’hi ha masses, tothom en vol més, i s’han d’anar a buscar a un altre continent. L’escullit per la majoria són Estats Units perquè sempre hi tens algun contacte que et pot buscar treball, algun “amic d’un amic”, i perquè avui en dia el govern americà es comença a preocupar per les minories, que ja no en son tantes,  ètniques que realment mouen el país. Sobretot les llatines. Però tot i això i encara que estava més lluny, vaig decidir-me a marxar cap a Europa perquè podia comprar el bitllet i m’atreia. La gent que hi estava em deia que era bonic, i el més important, no ens enganyem, que hi havia feina I com parlem el mateix idioma, vaig acabar a Espanya. La mare pàtria, algun dia ho havia de retornar, vaig acabar trobant un feina a Barcelona i aquí estic fins avui.

Els contactes et poden trobar feina, però una ciutat com Barcelona l’estrès i el ritme de vida de la gent deu ser diferent al d’Uruguai.

Doncs encara que sembli increïble, no massa. Si que hi ha de tot, però en una gran ciutat com Montevideo el ritme no és menys intens que el de Barcelona. Tot i això si que noto la diferencia. A la meva ciutat natal, Paysandú no es nota tant. És una ciutat d’uns 100 000 habitants però que realment sembla un poble. En el barri tots ens coneixem i a diferència de Barcelona es viu molt amb comunitat, la gent s’ajuda en tot.

Així doncs la convivència es diferent…

Tenim una visió diferent de comunitat, hi ha disputes també, però hi ha una harmonia que no la trobo a Barcelona. És un estil de vida més col·lectiu, més humanitzat. Els veïns es coneixen, coneixes gran part de les famílies del teu barri i això t’ajuda a créixer estimant la teva terra, i també a valorar-la des de ben petit.

Potser hi ha una visió més egoista a Europa, es desconfia més dels altres. Però de què viu la gent a l’Uruguai, quines són les principals fonts d’ingressos a les cases uruguaianes?

Com en tots els països sud-americans els diners venen de fora…No tots, però la majoria dels diners que ingressem a l’Uruguai són de l’exterior. La gent viu amb el que té i moltes famílies, com la meva, tenen un cosí, un germà, un tiet que ha marxat a l’estranger per fer diners. A part, la gent treballa molt per poder guanyar “el pa de cada dia” com dieu vosaltres…hi ha grans empreses, hi ha negocis, però sobretot i el que fa entrar més diners, és el turisme. Hi ha muntanya, hi ha platja, camp, història…s’ha de visitar…jejeje…

Es realment Espanya un país com el que t’imaginaves?

Si i no. M’explico. Abans les informacions i visions que arribaven a Espanya eren només les que la gent sentia: Espanya era la terra d’oportunitat on tothom treballava i tothom tenia diners sense gairebé esforçar-se. Avui en dia el que arriba ja és el que expliquen els primers que van anar, com costa que la societat t’accepti, quins treballs es fan,etc.

Aleshores qui ve a Europa té idees preconcebudes?

 La gent sap que quan arribis a Espanya s’hauran de fer treballs que els altres no vol fer i que no estan ben pagats. Cambrers, repartidors, recollir escombraries,etc. Però ja saps al que véns i que el treball serà dur. Però pot més d’il·lusió de saber que podràs enviar diners a casa teva i que els serviran. Un cop arribes, al menys en el meu cas, veus que costarà molta feina viure bé, però comences a treballar fins aconseguir-ho.

En un estudi recentment publicat per Visions of Humanity, un grup de cooperació internacional, ha situat Uruguai com el segon país més pacífic de llatinoamerica.

Costa pensar que no ho sigui, i encara com no és el primer. A tota llatinoamerica hi ha molta corrupció un exemple és la policia, però sobretot els polítics. Hi ha molts polítics que han passat en els últims anys sense pena ni glòria i que normalment deixen el país pitjor del que està. A Uruguai per sort encara no ha passat (esperem que no passi), i els presidents que hi ha hagut fins ara han sabut respectar el poble. Actualment el president Vázquez sembla que ho està fent bé, però no et puc explicar gaire més perquè tot el que sé és el que m’explica la meva família. No l’he viscut en primera persona, fa cinc anys que va pujar al poder i jo ja havia marxat.

El que ens arriba a Espanya des de sud-america sempre són fets puntuals, però com s’informa un emigrant del que està passant al seu país

Doncs la veritat és que Internet ajuda bastant, però la millor manera d’informar-se és trucant a la família. El problema està en que sempre has de trucar cap al tard per la diferencia horària. L’únic bo que té és que al locutori t’acabes trobant la mateixa gent, alguns d’Argentina, altres de Xile i també algú com jo d’Uuguai. Tot i semblar una tonteria és una satisfacció trobar compatriotes tant lluny de casa amb qui poder parlar i entendre’t. Sempre hi ha gent que et mira malament per que hi ha alguna expressió que no significa el mateix o pel vocabulari que utilitzes, però a la llarga acabes acostumant-te.

Estar a Espanya és passatger o tornaràs a Uruguai?

Costa molt contestar aquesta pregunta. Aquí es viu molt bé, tinc una feina, visc en un pis, tinc parella, tindrem un nen…he començat una nova vida, i costa pensar que no tornaràs. Però sempre hi ha alguna cosa que et crida un altre cop. La família, la terra, l’altre tipus de vida que has deixat…no ho sé. De moment sembla que m’he acostumat bé a Espanya i Europa, però se’m fa difícil imaginar que no tornaré mai.

Foto: Moll de Paysandú, ciutat natal d’en Dario

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!