El referent periodistic professional sembla més bé la defensa d’interessos corporatius o de ‘lobbys’ professionals particulars front als interessos reals del país.
L’exdegà del col·legi de periodistes, Joan Brunet, analitza com la professió canvia ràpidament i es mostra contrari a l’anomenat “periodisme ciutadà”.
La principal diferència que hi ha entre un professional de la comunicació i un usuari de twitter que informa sobre un fet concret és el criteri, el certificat de garantia que diu que la informació és certa.
Joan Brunet, un home el qual la crisi no l’espanta, sinó que la veu com una oportunitat per transformar el sector, afirma que les habilitats clau del periodisme en l’era de la informació i la comunicació seran el criteri i la interpretació.
A diferència d’abans, avui el públic disposa d’una immensa quantitat d’informació, té a l’abast tal volum d’informació que acaba per quedar desinformat. Segons Brunet, la tasca del periodista, a partir d’ara, serà la de “interpretador de la informació” i no tant emissor com ho havia estat fins ara. El que es buscarà en el futur és la contextualització i el rigor, perquè encara que els diaris de paper no desapareguin, si ho farà el seu format informatiu. El públic en busca d’informació ja no voldrà un lloc on expliquin tot, però per sobre. Per sort o per desgràcia, la manera com funciona Internet fa que l’usuari vagi saltant d’interès a interès i exigeix estar ben informat, exigirà tenir garanties del que llegeix.
I la garantia l’aporta un referent. Els periodistes hauran de ser referents d’algun tema, gestionar la seva credibilitat, i la seva tasca d’observació de la realitat no serà tant per transmetre-la tal qual com és, sinó reflexionar sobre ella, explicar la repercussió i el perquè dels fets. En aquest futur, un periodista no serà periodista si no és referent d’algú, necessita ser el líder d’opinió d’algun grup de persones, sinó, només serà una font.
D’alguna manera, el periodisme li passa quelcom semblant al que li va passar al món de la pintura. L’art figuratiu va quedar obsolet amb l’arribada de la fotografia(en aquest cas seria Internet les xarxes socials etc) i avui dia es tracta més de pintar per transmetre idees i reflexions sobre la realitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!